Anna Climent: "És innegociable que la Canal es puga alterar"

Anna Climent és biòloga de formació i docent de vocació. A més, està acabant els seus estudis d'Arquitectura Tècnica i ha engegat una empresa de deshidratació de fruita. Però la seua faceta més pública l'ha adquirida com a cara visible i representant de la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, entitat que va aconseguir aturar el Pla Eòlic a la Zona 14. En unes dies serà nova regidora de Compromís a l'Ajuntament d'Alcoi en substitució de Rafa Carbonell. A les portes d'aquest gran repte polític parlem amb ella sobre multitud de qüestions interessants en aquest moment.

LÍDIA VILA. Com va arribar la proposta perquè ocupares l'acta de regidora que ara deixa Rafa Carbonell?

ANNA CLIMENT. Va ser el mateix Rafa qui m'ho va proposar, però sense arribar a dir-me que era ell qui se'n anava. Prendre aquesta decisió va ser relativament senzill perquè la reflexió ja l'havia feta feia uns mesos enrere. Sóc docent i sempre he estat vinculada amb moviments de defensa del territori, així és que sempre havia estat a l'altra banda però sense capacitat de decisió. Ara se'm presentava l'oportunitat com una cosa que no ha sigut buscada, sinó que m'ha arribat per circumstàncies. Així és que només un dia després que Rafa em fera la proposta ja li vaig contestar. I fins una setmana abans d'exposar-ho davant la premsa no em vaig assabentar que el qui se'n anava era ell.

LV. Arribes al Grup Municipal en un moment especialment dur, tant per a Compromís com per la resta de la conjuntura política local.

AC. En aquests moments pense que a la política no hi ha massa moments agraïts. I a sobre arribe amb el Bloc a l'oposició, un fet que em sap molt greu, i a més quan el cap de llista se'n va! Però vaja, ocupar de nou eixe lloc de cap de llista no suposarà cap problema per a Compromís. Pense que la política és així i tampoc em preocupa massa, quan no tens un problema vas a tindre'n altres.

LV. Penses que la teua incorporació pot fer mal a Esquerra Unida, molt més donada a perfils com el teu?

AC. Tots els partits, sense excepció, m'han oferit entrar a les seues llistes. Fins i tot el PP (no d'Alcoi) m'ha fet aquesta oferta. Potser per la meua forma de parlar més que per les meues idees, perquè sinó aquesta oferta no tenia cap sentit. Però jo sóc per tradició nacionalista i en aquest sentit el Bloc era el meu partit natural. Si vaig a fer mal a EU? No ho sé, jo entre des de baix, des de la ciutadania què ara vol que algú li solucione els problemes sense tenir massa clar com funciona això del partidisme. Pense que hem d'aprendre a fer política tenint en compte que allò important és el tema que es tracta, no el partit que el tracta, i açò es pot estendre a totes les facetes de la vida. Es tracta de posar el projecte sempre per damunt de les idees, en aquest sentit això és el que espere aportar i per suposat que les bones relacions que tinc amb membres d'altres formacions no es perden.

LV. Com qualifiques el llegat de Rafa Carbonell?

AC. Rafa ha sigut el líder que ha aconseguit que el Bloc faça el bot per ser una força decisiva amb cinc regidors. Gran part del mèrit és d'ell perquè ha sabut complir les funcions que ha de tenir un cap de llista: cohesionar un grup creïble de gent, transmetre eixa il·lusió que necessita la ciutadania, generar les expectatives que després vages a poder complir... Però, tot s'ha de dir, la gent d'esquerra és molt més exigent en aquestes qüestions.

LV. Qui és ara mateixa el líder de Compromís a Alcoi?

AC. No tinc massa clar que ara hi haja un líder o cap visible. Però naturalment haurà d'aparèixer. Ara Rafa ens ha deixat la feina fàcil, dos anys per davant per trobar un lideratge. Això està bé perquè deixes marge al partit per recomposar-se, sense pressa.

LV. Com vas viure el trencament del tripartit?

AC. Personalment em va fer molta il·lusió el tripartit, pense que és la fórmula que més agrada a la societat (d'esquerres, clar), però la que menys agrada als polítics. Em vaig alegrar després del pacte, però prompte van començar les complicacions, en part perquè el matrimoni es va afiançar d'una forma molt fluixa. Cadascú volia que funcionés la seua parcel·la, la seua àrea. Faltava visió de conjunt i per això es va acabar trencant. Els motius al cap i a la fi van ser el menys important. Ja hi havia gana de que el tripartit es trencara, és altre tret típic de l'esquerra.

LV. Com has vist al Bloc a l'oposició?

AC. Estar a l'oposició és el més còmode, o almenys és més còmode que estar governant. El Bloc és feiner i no ha deixat d'enviar notes a la premsa, detectar problemes, llançar preguntes... La tasca que han fet en aquest temps és ingent perquè és així la seua forma de treballar.

LV. Se t'han assignat ja algunes tasques o àrees dins del Grup Municipal?

AC. De moment encara no, però pense que aquest repartiment de tasques serà innat. Allò normal és que a mi se m'encarregaren tots els temes de Medi Ambient, pel meu perfil, per afinitats i per la meua trajectòria vital. Però també és cert que a una ciutat com Alcoi gran part dels temes són molt transversals, o han de ser-ho, així és que segur que no hi ha cap problema.

LV. Entres a la Corporació Municipal en ple conflicte per la Canal. La teua posició pot ser clau per definir encara més la postura de Compromís.

AC. Sempre he dit que una de les coses que els falta als polítics és reconèixer els mèrits del contrari i desmuntar-les. Com siga, s'ha de desmuntar l'argumentari de l'adversari per demostrar que la teua opció és la bona. A més, en aquest sentit un dels grans errors quan parlem de Medi Ambient és que mai ha jugat en igualtat de condicions que altres factors. Ara mateixa s'està parlant de dues coses diferents, de la Canal i de la creació de llocs de treball, contraposant-les. Evidentment si a una persona sense feina li exposes el que vol fer-se a la Canal, segurament et dirà que avant. Però la feina dels polítics ha de ser prendre decisions per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, sense entrar en eixa oposició de conceptes que no és justa. Ara mateixa es parla de treball contra Medi Ambient. I així, han de ser els polítics els qui defensen allò raonable malgrat que la ciutadania no ho entenga.

Dit açò, en la Canal està el Molinar, que es contaminarà algun dia quan hi haja un accident i en eixe moment els polítics es llavaran les mans. En aquest sentit el Bloc ha sigut molt clar: la Canal no és el lloc adequat. Què fem? Doncs la solució és molt difícil fins i tot tenint les idees clares. L'abstenció de l'avant-passat plenari volia demostrar simplement que no s'estan fent les coses com toca. Les postures són complicades perquè el Medi Ambient mai ha estat al centre del debat en realitat. És innegociable que la Canal es puga alterar.

LV. Donat la teua experiència en la lluita ecologista, també als tribunals, que aconselles a Salvem el Molinar?

AC. Una cosa que sempre diem a la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat és que hem d'evitar morir de raó. És a dir, sabem que tenim raó, però hem d'actuar de forma preventiva. La justícia moltes vegades arriba quan ja està tot consumat. Ara mateixa a la Canal l'objectiu és que no entren les excavadores al terreny, i s'ha de valorar quin és el millor moment per paralitzar-ho tot.

Respecte a l'estratègia de Salvem el Molinar, no vaig a entrar a valorar si està bé o no. Perquè qualsevol iniciativa em sembla interessant seguint aquest línia. Tan de bo l'estratègia de Salvem siga la correcta, però no tothom ho té tan clar. El Bloc ha deixat clara quina és la seua postura: no a la Canal, però no a prescindir de llocs de feina. I juntar les dues coses a una mateixa pregunta és tendenciós. El Medi Ambient ha d'estar per damunt de tot.

LV. Eres una xica de comarca, parlem de la Mancomunitat. Penses que és un instrument útil? Ho ha resultat fins el moment?

AC. Com a ciutadana pense que totes les iniciatives federalistes resulten molt interessants. Però arribar a la gent amb conceptes així és molt complicat. Pense que a la Mancomunitat encara li falta molt de recorregut perquè la gent la considere realment útil, perquè sí que ho és.

LV. Com qualifiques la gestió del Medi Ambient que està portant a terme l'Ajuntament d'Alcoi? Com s'ha gestionat l'incendi de Mariola?

AC. M'agrada la gent que hi ha a Medi Ambient. Però el principal problema és que no hi ha diners i no sempre les iniciatives es poden portar a terme. Així i tot es poden fer més coses de les que estan fent-se i ja tinc algunes idees en ment.

Respecte al tema dels incendis, s'ha de dir per començar que els polítics sempre aprofiten la incultura de la gent respecte a aquest tema. A més, per als mitjans de comunicació l'incendi només existeix la setmana que crema, i això no és així. Per altra banda, es venen les repoblacions com la solució quan sabem que no és així. La majoria de repoblacions fracassen i tenen un cost molt elevat. Tenint en compte tot açò, si fas les coses seguint criteris biològics són molt més difícils de vendre's les teues accions front la gent.

Tot i això, el que s'ha de tenir en compte és que el sòl és la principal zona a protegir després d'un incendi. En aquest sentit l'encoixinat de palla que s'ha fet ha estat molt adequat, i més encara quan ha estat fet per gent del poble.

Pel que fa a la polèmica retirada dels troncs, val a dir que les empreses de fusta tenen una sensibilitat molt parcial. Amb açò vull dir que llevar els troncs no és dolent, però les maquinàries que s'han emprat per fer-ho són molt agressives.

Què fem front tota aquesta problemàtica? Hem d'aconseguir que les serres tornen a tenir la vida que tenien abans. El treball humà ha de tornar, potser subvencionant a la gent que ho faça. Seria molt més barat que altres fórmules. Així seria la gent la que aniria netejant els camins, evitant el creixement d'espècies pitòfites...

Però falta molta didàctica vers aquest tema, és molt difícil transmetre tot açò a la gent i molt difícil de vendre.

LV. Com vas a compaginar la teua faceta política amb la tasca a la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat?

AC. Crec que el ser polític de soca no hauria de ser una professió. Molta gent que està en grups participatius hauria de fer el bot i ser capaç de combinar eixe activisme amb la política. Potser hi haja situacions de conflicte, però s'ha de fer l'esforç i pensar en la col·lectivitat amb una actitud més consensuada.

Particularment a la Coordinadora ens feia molta gràcia quan, al principi, hi havia gent que arribava a suggerir que algun partit ens podria arribar a absorbir. De fet, tots els partits ens han demanat en algun moment consells, materials i la nostra participació per resoldre determinats temes, perquè cap partit sap de molins de vent com nosaltres.

Pense que seria molt interessant que la gent fera el pas i mantinguera eixa dualitat de la què parlem. La política et pot arribar a absorbir i acabar agradant-te eixa situació, però si formes part d'un col·lectiu saps que sempre tindràs un peu a cada banda, amb un sector crític molt proper que et podrà dir si vas pel bon camí o no. Això a mi em dóna tranquil·litat.

LV. Alcoi té opcions de recuperar-se i no acabar convertint-se en una ciutat dormitori?

AC. Ací tenim un orgull i un caràcter com per a no conformar-se en acabar sent una ciutat dormitori. Sabem que passa a altres llocs i que és inevitable, però ens sap especialment greu que passe ací. D'una forma o altra Alcoi eixirà avant, eixe orgull que hi ha no s'ha de perdre i no es perdrà de fet. És la nostra idiosincràsia.

Tot i això, ens falta llevar-nos eixa superioritat vers la resta de poblacions. No potser que tinguem més privilegis que altres pobles més menuts de la zona. Ens falta sensació de vertebració perquè els pobles són igualment importants. Al cap i a la fi, els pobles són els qui estan custodiant el territori.

LV. L'esquerra alcoiana podrà tornar a entendre's, hi ha reconciliació possible?

AC. L'esquerra està obligada a entendre's, si no és així, no serà. No hi ha més remei. Han de ser capaços, bé, ara hem de ser capaços de mirar més pel grup i no pel partit. Si dos col·laboren el benefici que s'emporten és discret però els dos guanyen. Però en competència només guanya el més fort. Parlant en termes biològics, fins i tot els organismes sense consciència han aprés a cooperar perquè els resulta més beneficiós. Nosaltres hauríem de fer el mateix. L'esquerra ha de saber cooperar, és la solució perquè la col·lectivitat tinga èxit. Al cap i a la fi, l'electorat real no està tan fraccionat.

Sóc conscient que a Alcoi s'han creat inèrcies, vicis... però jo vinc de nou i espere que això quede enrere.

LV. Està el Bloc preparat i en condicions per repetir els resultats electorals de 2011?

AC. El resultat dels cinc regidors s'ha de consolidar, però falta encara molta feina per fer i de moment no ho hem tingut gens fàcil. El canvi de Govern a oposició ha estat complicat, però espere poder repetir el resultat de 2011. El Bloc és un partit interessant, amb matisos però amb un posicionament clar. Recull molta problemàtica particular i això no és senzill.

LV. Altre tripartit a Alcoi, després de veure el resultat de l'anterior, és possible?

AC. Estem condemnats a que siga possible. Sinó, què fem?