Arnadí, monjàvena, genaros i pastissets de carn

GERMÁN LLORCA | Actualitzat: 10/02/2010 | 8 comentaris

L'Arnadí de Llanera, especial. /WEB

La culpa de tot és de la 'glocalització'. Aquesta paraulota, com molta gent sap, està tenint el mateix èxit i poc trellat que altres simplificacions de la realitat com: mileurista, multiculturalitat, globalització, o ONU. El fet és que comença a fer-se servir per a explicar-ho pràcticament tot, quan en realitat, no vol dir pràcticament res. No és que qui l'ha inventada no haja dedicat hores i hores a construir un concepte teòric ben argumentat [i açò ho dic seriosament]. El que passa és que les persones que l'utilitzem no som plenament conscients del que vol dir. Això és la simplificació.

Aquesta tendència, com deia, a reduir-ho tot a uns lladrucs incomprensibles, empobreix la visió del món de les persones. I l'empobreix perquè no permet que siguem capaços de pensar més enllà del sentit que aparentment tanquen els termes. Al damunt de tot, hi ha també un problema afegit: quantes més voltes usem una paraula, menys sentit acabarà tenint. És el que passa amb coses com democràcia, llibertat o honestedat. Facen la prova: diguen glocalització deu vegades sense respirar; així es quedaran sense oxigen en la sang i entendran el que els he volgut dir. L'altre efecte terapèutic de la repetició ad nauseam de les paraules és cansar els oients fins que vulguen deixar de saber res més de la cosa.

Ja hauran endevinat que jo no sóc qui per a donar-los lliçons de res (ni és la meua intenció fer-ho!). Però em molesta aquest ús interessat que es fa de les paraules. Termes que simplifiquen el referent, sempre complex i polièdric, al que fan referència. Si per una d'eixes intentàrem entendre què significa la paraula "crisi", ho tindríem ben fotut després d'un any com el que hem tancat on fins i tot els gossos l'han sentida. La crisi, per a moltes persones amb noms i cognoms, ha significat quedar-se en el carrer. Per a moltes altres, simplement, allargar el dia per a canviar-se el cotxe.

No els enganye: jo també acabe de fer una reducció brutal d'un tot a un extrem, i que no és explicació de res. Simplement volia trobar l'excusa per a posar de manifest que encara ningú no ha eixit a dir perquè ara els bancs són ara més forts que abans de la crisi, perquè l'economia xinesa ha crescut per damunt del 10%, o perquè les borses del món (que no els governs democràticament elegits) tenen tant de poder sobre tot. És a dir, no ha eixit ningú a posar-ho tot en relació i a enraonar quina és l'íntima relació entre la crisi i la glocalització.

A hores d'ara es preguntaran perquè he titulat el meu discurs propagandístic filoanàrquic amb el nom de 4 dolços de les nostres comarques. Precisament perquè són paraules que representen una realitat complexa i polièdrica que, darrerament, ja no sonen sovint en les nostres orelles. Els convide a que les investiguen.

GERMÁN LLORCA
equip AM