Notícies

Toni Francés es presenta de nou

El de la política és, definitivament, el llenguatge del “donde dije digo, digo Diego”. I no em malinterpreteu, em pareix raonable canviar d’opinió. E…

La Contestana

Li furte l'amic Tono Revert una foto del Facebook de la mítica Contestana que m'ha fet viatjar (la foto) uns 25 o 30 anys arrere, i m'ha fet pensar l'absoluta revolució tecnològica que hem patit -o gaudit- en aquest període de temps.Natxo Lara

Bañuz, el líder de l'Alcoyano que estàvem esperant

Si fem marxa enrere, haurem de recórrer a Javi Gandia, Edu, Castillo, Carrión, César Remón i, l'últim -potser- Mario Fuentes. Són els líders que han manat al vestidor del Deportivo Alcoyano en les últimes dècades. La Segona B és molt fotuda, i resulta quasi impossible consolidar plantilles que perduren més de dos anys. Això repercuteix en la fabricació de líders. I sense líders, no es pot caminar. Natxo Lara

Érem pocs i tanquen El Túnel

Érem pocs ja, però ara en serem menys. No sé de qui és la culpa, però el cert és que perdem un referent gastronòmic i turístic únic

I si a les eleccions d'Alcoi es presentaren 5 dones?

Deixeu-mos somiar, encara que siga en aquests quatre paràgrafs. I no es tracta de defensar una paritat sense raons, o d'una proclama feminista (bé, pot ser en el fons un poc). És tan sols imaginar-se com seria de diferent vore al Parterre les tanques plenes de cartells electorals amb tan sols cares de dones.

Gonzalo Olcina, la jeringa del Alcoyano

Dicen que padre no hay más que uno. Pues permítanme que discrepe, puede haber uno y medio. Algunos tenemos a nuestro sagrado progenitor, y además, a Gonzalo Olcina. Somos un grupo muy reducido de privilegiados que convivimos con él a diario o semanalmente, que nos sometemos a sus montañas rusas de pensamientos y argumentos, pero que sucumbimos ante sus encantos paternales. Sus canas se traducen en consejos de oro, su compañerismo y su fidelidad están descatalogados en el mercado. Los amigos de los jueves, los del "Barril", queremos manifestar nuestra total devoción por Gonzalo Olcina. Eso sí, envidiamos al CD Alcoyano, porque él se lleva todavía más dedicación que nosotros. Señor Olcina, felicidades por su reconocimiento público por parte de la Federación Valenciana de Fútbol. Lo merece. Natxo Lara Alcoyanista gonzalista

Balanç de l’Any Valls

“Així passà tot el seu temps i vingueren homenatges que sempre arriben tardet, anunciant el traspàs, mentre uns canviaren de parer molt massa tard dient: «nuestro poeta Juan, no ho ha fet tan malament», eren els mateixos que mai havien passat de considerar-lo un boig que escrivia coses que ningú entendria, i resulta que totes aquestes paraules volien dir coses i que a més a més les entenien més del que pensaven. I el poeta va perdre la por a viure i tot es seguit va morir i passat tres dies vaig seguir sense creure en la resurrecció de la carn i sí en la perduració de les lletres de colors i l’amistat eterna”. És així com Antoni Miró relata al seu “Conte real tot recordant Joan Valls” com ens van conéixer tots dos durant la dècada dels seixanta, arran dels cursos d’estiu de valencià al Centre Excursionista d’Alcoi. A partir d’ací, la seu amistat perdurà per sempre Miquel Cruz escriu per a ARAMULTIMÈDIA en l'Any Joan Valls

Moderar comentaris anònims, covards i altres esports de risc

Els límits sobre la llibertat d'expressió estan a l'ordre del dia. A les xarxes socials i als mitjans de comunicació digitals, els usuaris tenen molt fàcil mostrar la seua opinió. Gent amb NOM i COGNOMS pot expressar les seues creences, la seua ideologia política o que pensa sobre un determinat club esportiu, per posar alguns exemples Opinió de Rubén Lledó, periodista d'ARAMULTIMÈDIA

I Have a dream...

Diumenge de vesprada i en horari de play-off (19:00), vàrem rebre aquesta setmana al minisubmarí, un filial que per jugadors i joc hauria d'estar un poquet més amunt a la taula classificatòria. 

El fortí d'El Collao

Magnifica vesprada de futbol aquest diumenge al camp municipal del Collao, ens visità el filial espanyolista que flirteja amb les posicions de descens. Plisplayoff

Patir, el justet

Vesprada assolellada aquest diumenge al camp del Collao. Ens visità l'Hospitalet, un històric de la categoria de bronze que no travessa un bon moment esportiu (en llocs de descens directe).  Plisplayoff

Morales, el millor porter de la Segona B (i podria ser de Primera)

Em declare amant del futbol; de l'esport, de la passió, dels valors, dels amics que he fet i faré... Sempre m'han dit que si hagués invertit l'interés que tinc per l'esport Rei en l'astrofísica o l'antropologia, seria ara -com a mínim- ministre. Visc el futbol amb la il.lusió d'un infant i m'ho prenc com una religió inofensiva i -insistisc- passional. Per suposat, sóc del Deportivo Alcoyano per damunt de Barça, Madrides o Atléticos. Viure l'ambient al Collao o conéixer esportistes com ara el porter del Badalona, Morales, alimenta el meu amor pels colors blanc i blaus i per la pilota de cuir

No hi ha qui ens guanye al Collao

De nou tornà l'horari vespertí aquest diumenge al camp del Collao (jo ho preferisc, digueu-me nostàlgic), ens visità el Mestalla, que de la mà del exinternacional Curro Torres, ve demostrant un bon futbol en les darreres jornades.

Joan Valls a través de la veu d'Ovidi Montllor

Dues efemèrides ens acompanyen avui: 100 anys del naixement de Joan Valls i 75 anys del naixement d'Ovidi Montllor. 25 anys de diferència, però una vida plena de trobades.  Jordi Tormo i Santonja