Notícies

Tripartits

A penes passen les festes ens trobarem immersos en la campanya electoral de les europees, pròleg d'un intens any preelectoral. Tota l'activitat política de l'immediat futur s'hi trobarà condicionada. A les circumstàncies habituals s'afigen, doncs, nous factors que faran aquest any molt singular políticament. Lluís Torró Gil (Diputat d'EUPV a Les Corts Valencianes)

De com protegir el nostre patrimoni

Google Maps i SigPac són alguns exemples de ferramentes a la web per tal de fer eventuals mesuraments dels nostres terrenys, endevinar quina és la nostra parcel•la i fer les mil meravelles que la tècnica ens permet: navegar, capturar pantalles inclús girar en 3D. Tot açò està molt bé, però què fem quan els límits de la nostra parcel•la no estan clars? o com identifiquem sobre el terreny l'herència del iaio? ell sabia totes les fites i nosaltres no recordem on són. També es pot donar el cas de tindre discrepàncies relacionades sobre propietats amb el veí, en aquests casos que podem fer? Natxo Segura i Pau Acosta.Enginyers Tècnics en Topografia

Els alcoians ens hem proposat carregar-nos el cartell de festes

Alguns estan encara molestos amb la construcció de l'autovia. No pels ratots penats de la Cova Juliana i sí perquè diuen que ens ha fet perdre identitat i que ens ‘mesclem massa'. Costa poc arribar a Alacant o València i quan neva, dos mil alacantins vénen a xafar la Font Roja. Jo sóc més aviat partidari de l'altra opció. Estic molt feliç perquè cada quilòmetre de carretera ha suposat un quilo d'aire fresc que arriba la ciutat. A poc a poc deixem de ser un poble tancat i tossut on és quasi impossible canviar res. Tot en detriment d'una manera de ser especial que -la veritat- també mola: ja saben l'alcoiania'. Natxo Lara. Periodista

Qui era/és José Luís González? Record d'un artista

Durant este mes, des del 22 de març fins al 22 d'abril, recordem la figura de José Luis González. El considerat a Austràlia com "God of guitar" (El déu de la guitarra) ha quedat en la memòria de tots els que el coneixien, a més de com un gran músic, com una persona excepcional. Ignacio Palmer González

Sobre els comentaris del tema de la Policia -i altres- en ARAMULTIMÈDIA

La redacció d'ARAMULTIMÈDIA ha rebut en les últimes setmanes una allau de comentaris que fan referència a l'anomenada 'Guerra de la Policia Local d'Alcoi'. El diari referent d'informació general de les comarques ha accedit a fer ressò d'aquest delicat assumpte perquè el considera d'interés general. No obstant això, i seguint la seua política i el seu reglament intern, ARAMULTIMÈDIA no publica ni publicarà comentaris en què s'acusa de delictes, d'irregularitats i s'insulta a persones relacionades amb les notícies. Sobretot si els comentaris vénen d'anònims. Han de saber que la Llei els pot perseguir si li demanen el codi IP a ARAMULTIMÈDIA, que estaria obligat a donar-ho si la petició ve d'un jutge.

El cas Granados: Una falta de respecte al poble d'Alcoi

"No està la classe política farcida de reputació ni de 'bona premsa' com perquè damunt, passen aquestes coses. El cas de Lucia Granados frega el despropòsit i la poca vergonya. Açò és un Ajuntament, vostés són polítics triats pel poble. No poden canviar i desvirtuar un saló plenari pensant en les guerres internes i les cicatrius no tancades. La imatge és lamentable, i el rebuig social total. Senyors polítics, açò no és la Junta de una filà ni la comunitat de propietaris de la finca. Vosté són representants del poble d'Alcoi, i cobren per això" Natxo Lara, periodista

Nando Pastor, el 'monstre dialèctic'

"Fa ja sis mesos que he tornat a l'aldea per fer Periodisme local, una feina apassionant i sense dubte enriquidora per als professionals als que ens agrada contar allò que veiem. Com una menstruació infal·lible arriba cada mes el ple municipal, que és una mescla de sainet fester i de cúmul de despropòsits. Però de tant en tant es troben coses interessants i que conviden a la reflexió. És el cas de Nando Pastor, un polític que s'ha transformat amb el pas del temps en un autèntic monstre dialèctic. Des del meu parer humil, el millor orador dels 25 polítics que tenim -per sort o per desgràcia- al saló plenari" Natxo Lara, periodista

Bravo per Jordi Évole!

"Han passat 33 anys des del colp d'estat perpetrat per les forces ràncies d'este país. Massa temps i massa poc alhora. Què sabem d'aquells fets? Efectivament, el que han volgut que creguérem. El valor de l'experiment de Jordi Évole radica en una cosa que els mitjans fan poques voltes: posar en evidència l'artificialitat dels seus relats i narracions" Germán Llorca

Al final resultarà que sí que hi ha dreta i esquerra

"S'ha sentit molt dir que les ideologies han mort. Que ja no hi ha dreta i esquerra, que si és una qüestió dels de baix contra els de dalt, o que no és res de tot això. Un llenguatge renovat ajudaria millor a entendre el s. XXI. Però la renovació no hauria de passar per fulminar determinades categories analítiques. Sense idees i conceptes no pot haver pensament" Germán Llorca

Ni blanco ni negro

Desde hace unos años estamos viviendo en una sociedad de extremos, de derechas o de izquierdas, de blanco o negro, de estar totalmente o en contra o totalmente a favor...y en mi opinión, los extremos no son buenos.  Sheila García Baena. Periodista

Sobre els xicots que 'animaven' l'Alcòdiam

Fa anys que vaig descobrir l'hoquei i el Patí Alcòdiam de la mà del bon amic Marc Grau, que em va convèncer de traure'm el carnet. Vaig gaudir dels primers anys d'OK Lliga amb grans victòries, permanència i fins i tot una Copa del Rei. Raül Marín, Seró, Ros i sobretot Cristian Santiago... Tots ells, comandats per Diego Mir -l'etern- m'han fet gaudir d'un esport minoritari però espectacular, on res és definitiu i no et pots fiar ni guanyant 3 a 0 a falta de 5 minuts per al final del partit.

Un dia històric: tots (inclosa la Monarquia) som iguals

Potser siga un tema recorrent i no massa original, però aquest dissabte passarà a la història d'Espanya. Segurament els nostres néts (si hi ha civilització) estudiaran als llibres que la filla d'un Rei ha declarat davant d'un jutge. Serà innocent, culpable o innocent culpabilitzada per la Societat; però el que és clar és que per fi tots som iguals davant la llei. No als privilegis.

Paco Aura no mereixia açò

Aquest dilluns passarà a la història d'Alcoi com el dia que es van inaugurar dos ponts nous. "La ciutat dels ponts. Com Venècia però sense aigua"... m'ha dit una amiga xixonenca que volia alimentar l'egocentrisme alcoià. No obstant, realment, la noticia ha estat la presència de Fabra, la policia, les protestes i les baralles polítiques. Ens hem deixat de costat i entre tots, al vertader protagonista: Paco Aura.

Alcoi per a forasters: El Nadal

"Diuen que no hi ha un Nadal com el nostre. Per a ser justos, la veritat és que no hi ha dos Nadals que s'assemblen. Com els floquets de la senyora neu, quan li ve bé visitar-nos. La tradició, dèiem, és el tret que diferència el Nadal alcoià dels altres, com si en els altres pobles no tingueren cura de les seues costums" Guillermo J. Pérez

Informació i democràcia

"El recent tancament de RTVV ha obert un debat al voltant de l'accés a la informació dels ciutadans. Un accés que és un dret contemplat a l'article 20 de la Constitució. Forma part de la Constitució perquè és un pilar dels sistemes democràtics. Quin paper juguen o han de jugar les administracions públiques en la defensa d'eixe dret? Tot" Germán Llorca

Alcoi per a forasters: la Via Verda

"Cruïlla de camins; senda que uneix, i separa, ciutat i natura; excusa per fugir de l'asfalt i els vehicles motoritzats. És la via verda d'Alcoi: la ruta del colesterol, ara dels aturats, lloc d'encontre de caminants, ciclistes i corredors (runners en l'idioma modern) que busquen pau i desconnexió" Guillermo J. Pérez

La Mitja des de dins, i les queixes de costum

Divendres 6 de desembre Alcoi, va viure la seua III Mitja Marató, que va resultar un èxit per als participants, excepte alguns xicotets detalls, tots els corredors han mostrat la seua satisfacció. La gent que va amb cotxe tot i estar avisada amb temps d'antelació s'ha queixat

Discernir les coses de la RTVV

"Cosa és una paraula meravellosa en valencià. Cadires són coses. Sentiments són coses. I qüestions, com per exemple sobre la RTVV, també són coses. I són d'estes últimes sobre les que vull fer matisacions d'una manera més ponderada que l'última volta que vaig escriure" Germán Llorca