Notícies

Plenari de polítics per a polítics

Els pocs presents als Plenari d'Alcoi ha viscut un plenari llarg amb algun moment d'esperpent i molt de Twitter i Facebook

Murallas de pago y periodistas hambrientos

Estuve en Bilbao invitado por Deia, un medio del que siempre recibo una atención deliciosa y cuyos planteamientos de futuro me encantan por lo exploratorio. En esta ocasión, además, me pidieron exactamente eso: que pusiera temas encima de la mesa y los abriese a la discusión, así que hablé sobre el futuro de los medios y sus modelos de negocio, ahora que todo indica que, a la vuelta del verano, al menos dos de las cabeceras más grandes en España anunciarán su paso al modelo paywall, al pago por acceso.

Crisi i societat del benestar

"No entenc una societat del benestar basada en l'abundància de bens materials. No és més feliç el multimilionari Barcenas, que qualsevol treballador d'una empresa que encara no ha fet fallida. Trobe més assenyat aquell principi que diu que la felicitat no es basa en el que més té, sinó en el que menys coses necessita" Francesc Jover

Alfredo Landa, un gran actor format en la comèdia celtibèrica

Ens ha dit adéu als 80 anys un mite del cinema espanyol. Parlem d'Alfredo Landa, un actor que es va iniciar en la comèdia i es va fer gran. El salt el va aprofitar i va demostrar amb directors de prestigi les seues qualitats interpretatives. Però no cal oblidar que Landa també és el pare de tot un fenòmen social i cinematogràfic dels anys 70 anomenat el ‘landisme'. Gràcies a ell, és converteix en un dels actors més populars.  

"Un quadre per a festes"

El gènere del sainet costumbrista alcoià sobreviu al pas del temps amb un quadre artístic que es renova sense deixar de costat els grans monstres de la comèdia com ara Paco Aznar o Àngel Pérez. Aquest abril, l’ocasió de lluiment ha estat per a ‘Un quadre per a festes’, escrit i pintat per Emilio Carbonell Cremades; una obra senzilla, ben posada en escena i que es fa –fins i tot- curteta (com les festes de Moros i Cristians). Sorprén gratament la presència de Neus Agulló. Dignifica i potencia els sainets festers la presència d’una actriu del primeríssim nivell regional.

Quatre històries huracanades

"Les circumstàncies són massa adverses i pareix que un potent huracà ha acabat amb totes les esperances, o això diuen el pessimistes de sempre. Clar que ara tampoc toca presumir d'ingenuïtat, perquè no està clar si el miracle de Porras tornarà a funcionar com al 2011 i si la reconstrucció és encara possible" Guillermo J. Pérez

El retorn de Porras

"L'eixida d'un entrenador enceta, sempre, un període d'incertesa a qualsevol club, perquè es una forma d'assumir el fracàs d'un projecte esportiu que ha de ser reestructurat per poder salvar-lo, però també de culpar de manera indirecta els jugadors" Guillermo J. Pérez

L'incomprensible món de la Festa

Un any més s'apropen les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, i com sempre hi ha polèmica, és ja una tradició més de les festes, hui parlaré de la Diana

Un seient desaparegut

"Nou finals més. Això és el que tots pensàrem quan es va acabar el partit. Quedarà l'angoixa i el patiment de tots els anys i, finalment (crec), podrem assolir el play-off. Espere, segur que sí, que el meu seient estiga llest quan aquesta esperança renovada es confirme finalment" Guillermo J. Pérez

Paco Palito

"Hui he sabut, només eixir del llit, que seria un dia de merda. Ja sabeu perquè ho dic. Són eixos xicotets detalls que, des del primer minut del dia, no t’auguren res de bo. Primer s’havia acabat el café. Després el gas de la dutxa. He perdut el metro que passa a les 7.16 i ja m’he hagut d’esperar al de les 7.38. En fi..." Germán Llorca

El calendari

"Per coses de l'atzar, al Deportivo li toca descansar l'última setmana de la lliga regular, és a dir, que si no milloren els resultats ens podem veure abocats a un final d'infart on seriem simples convidats de pedra" Guillermo J. Pérez

L'últim segon

"És l'hora de crear les condicions perquè no es tornen a repetir esvarons imprevistos -amb el temps complit- com el de l'altre dia" Guillermo J. Pérez

De les samarretes a una Oltra política

"Per si no escoltem, veiem i, quasi toquem i olorem, prou corrupció als mitjans de comunicació, diputades com Mònica Oltra omplen auditoris de gom a gom per a recordar-nos que allò que ens colpeja cada dia, està passant de veritat" Núria Agulló, periodista

Hipòcrites

"Els animals són els nostres amics. Els arbres i les plantes també. Estimeu-los. A casa estalvieu aigua. Ajudeu la vostra mare i el vostre pare. Compartiu els joguets. No trenqueu les coses. Reutilitzeu. No sigueu envejosos. Obriu-vos a les persones diferents. No discrimineu. No furteu. Passeu en verd. Feu els deures..." Germán Llorca

Ovidi Montllor en el record

"Fa pocs anys, el 2005, va ser declarat l'any d'Ovidi Montllor coincidint quan feia deu anys que se n'havia anat de vacances. Cal dir que fou celebrat per entitats culturals i artístiques, però amb nul·la presencia de l'Administració pública. «Ni puta falta que feien», haguera dit l'Ovidi. Ara sí, Ovidi" Francesc Jover

Una mala ruta?

"Són deu jugadors i, quan tot pareix més difícil, reviscolen i pareix que el segon gol està més a prop. A Alcoi, amb més d'una hora de camí, sent que em trobe molt millor, que em paga la pena fer aquest esforç que, si m'ho manaren, no ho faria. I és precisament quan el Llevant B fa el 2-1" Guillermo J. Pérez

El gir intencionat d'UPyD

"La formació magenta no s'ha llançat a captar els votants d'entre l'abstenció, sinó que ha marcat un rumb fixe en la recerca de l'electorat dels conservadors" Mauro Colomina

“És un escàndol; he descobert que ací es juga!”

L’actor d’origen britànic, Claude Rains, interpreta -des del meu punt de vista- un dels personatges més redons de la Història del Cine: el del Capità Louis Renault a Casablanca. En un moment mític, mentre Renault crida: “És un escàndol; he descobert que ací es juga!”; s’acosta un dels empleats de la timba que li diu: “La seua part, senyor”, mentre li entrega un sobre ple de diners Germán Llorca