100 anys d'Ultramarinos Bardisa

Sant Francesc 65. Ultramarinos Bardisa. Un oasi gastronòmic enmig d'un centre històric abandonat i defenestrat. Al carreró on els hostalers de Logronyo muntarien una versió extra del carrer Laurel sobreviu Ultramarinos Bardisa, que enguany compleix el seu centenari i apura els seus tres últims hiverns de vida. Juan Bardisa Catalá, el nét dels fundadors, no té descendència i acabarà per tancar el negoci, el més antic i autèntic de la ciutat.

El carrer Sant Francesc era l'artèria comercial principal de la ciutat fins als anys 80, amb més de 300 establiments en la zona que incloïa la Placeta Sant Francesc, El carrer el Tap, Santa Rita o Sant Maure. D'allò queda molt poc, i el referent és Bardisa.

Observar amb atenció el seu aparador o entrar en la mateixa tenda és el mateix que introduir-se en una màquina del temps que trasllada al comprador com a mínim 50 anys arrere. Juan atén als clients de tota la vida amb una educació i una amabilitat poc usual. "Aquesta és la clau de l'èxit d'aquest negoci: Educació i qualitat. Els clients confien plenament en mi perquè saben que mai els enganyaria ni els vendria articles per vendre".

Bardisa podria fer classe en un màster de protocol i distribució de productes en les prestatgeries i aparadors de la seua botiga. Ordre geomètric, neteja extrema, combinació de colors i grandàries i una ‘olor ambient' que indueix al consum i ingesta de formatges manxecs portats expressament de Toledo, sobrassades de les Balears o salsitxó de Vic. Són els seus productes estrella que atrauen clients que acudeixen a Alcoi expressament des d'Altea o Alacant i tota la comarca.

Juan recorda amb nostàlgia temps passats, quan el centre d'Alcoi atreia compradors de tota la comarca, quan hi havia 15.000 obrers en les fàbriques tèxtils i l'alegria era tremenda. "Aquest sempre ha sigut un negoci per a tots els públics i a tots els hem tractat igual. Ens compraven obrers i rics, però ací no sabíem qui era qui", afirma el comerciant mentre atén a una senyora que ha anat fins allí expressament per a comprar un tros del formatge manxec ‘d'abans de la guerra'.

Aquest producte, sense conservants, ni colorants, arriba directament de Villanueva de Alcadete, Toledo, i atén a aqueixa denominació "perquè els qui ho compren són clients d'abans de la Guerra". Aquest és el principal problema per a la continuïtat d'un negoci obert en aquell mateix lloc fa ara 100 anys: "els joves no passegen, no vénen al centre i no coneixen aquests productes".

Història

Ultramarinos Bardisa va obrir les seues portes en el carrer Sant Francesc en 1914 de la mà de José Bardisa i Asunción Santacreo, avis de l'actual propietari. Es van traslladar des del carrer Sant Mateu perquè a Asunción li va tocar la loteria de Nadal. Ni més ni menys que 3.000 duros de plata, el que equival a uns 300.000 euros de l'actualitat. Va jugar una pesseta a un número que li va encarregar a una amiga de Madrid. De fet, Juan va confiar en la Providència i aquest Nadal va comprar loteria i la va oferir a tots els seus clients per a rememorar aquell fet 100 anys després. Però la sort va passar de llarg. "Se'n anàvem tots els clients de creuer, però no ha pogut ser. Açò sí, l'ambient que hem tingut en la botigueta aquest Nadal amb tots els clients ha sigut fantàstic", ha afirmat el propietari.

En aquell 1914 es vivia amb molta misèria i en la tenda s'oferien productes bàsics com a creïlles, alguns pollastres, salsitxó i tres classes de formatge. En el 39, amb la Guerra finalitzada, van assumir el negoci Enrique Bardisa i Eva Catalá, pares de l'actual amo. En 1960 van incorporar la primera nevera de gel de la marca SAM, que refrigerava la mantega i algun formatge amb 10 cèntims de gel que durava tres dies. A poc a poc, Espanya va progressar i van ser incorporant productes, sobretot conserves i embotits de molta qualitat. En 1988, Juan Bardisa va heretar la tenda més genuïna d'Alcoi, en la qual és possible trobar pernil de ‘bellota' autèntic i conserves de qualitat suprema.

La qualitat i el tracte exquisit encara existeix, però per poc temps.