60 anys d'enderrocaments en el Centre. Cronologia d'un deteriorament
L'article 'Les demolicions del centre històric' es pot consultar integrament en aquest enllaç.
Aprofitant el debat públic que s'ha generat al voltant de la situació del Centre d'Alcoi, és un bon moment per repassar alguns dels canvis que ha sofert urbanísticament aquesta part de la ciutat. Més de 90.000 m² de superfície s'ha demolit al Centre en els darrers 60 anys, 41.200 m² de la qual no ha sigut reconstruïda. Aquesta és una de les conclusions que s'extrauen de la tasca investigadora d'Álvaro Verdú, estudiant de geomàtica i topografia de la UPV, qui ha realitzat una cronologia de les demolicions en el Centre històric des de l'any 1960.
És a partir d'aquesta dècada quan comença un èxode cap als barris de Santa Rosa i la Zona Nord, amb el consegüent abandonament de molts dels edificis al Centre. Una de les principals causes del deteriorament dels edificis és la industrialització del segle XIX, quan es van reconstruir cases, en moltes ocasions de manera precària, per a així allotjar a més treballadors i les seues famílies. Amb l'èxode, moltes construccions començaren a col·lapsar, i en obrir-se espais entre els blocs d'edificis, molts d'aquests començaren a caure seguint l'efecte dominó.
Durant aquesta dècada s'enderroquen alguns edificis per tal d'erigir modernes construccions, principalment a la zona del País Valencià. Verdú assenyala que les demolicions són motivades "pels aires de renovació arribats amb el desenvolupament franquista".
Anys 70
Ja en els 70 s'inicia el que vindria a ser la fi del Raval Vell, amb la demolició del número 19 del carrer Verge d'Agost. En aquesta època es demolirien els edificis de l'antic hostal del Racó (per a construir l'actual pàrquing del Racó), el número 34 del carrer Sant Antoni, i es produeixen les primeres baixes en el barri de la Vila i al voltant del Portal de Riquer.
No obstant això, l'any 1975 suposaria un vertader punt d'inflexió, moment en què es dinamiten 12 cases als carrers Buidaoli i Mossén Rafel de l'Ave Maria. D'ací al final de la dècada continuen les demolicions en el carrer Caragol, o en l'encreuament dels carrers Sant Joan i Sant Josep. També és l'inici de les actuacions d'enderrocament en el barri la Sang. Són igualment rellevants les demolicions en el Parterre, principalment en l'antiga ubicació de Coreus, a l'antic garatge de l'Alcoyana i en el conjunt de les Esclaves.
Anys 80
Per a Álvaro Verdú és en els 80 quan "es consolida la tendència d'enderrocaments i demolicions al Centre d'Alcoi", començant per exemple les primeres desaparicions d'edificis al barri del Partidor. A partir de 1986 entren en acció els plans renovadors, com el de la Placeta de les Xiques, que va acabar amb uns 21 edificis entre els carrers Sant Agustí i Verge d'Agost. Aquestes actuacions originen l'actual placeta de les xiques i la recuperació de la muralla medieval. Este mateix any es produeixen els primers problemes al barri la Sang, a conseqüència d'una gota freda.
En els 80 també comença a desaparéixer el carrer Alcassares, per la zona més propera el pont de Cocentaina. Posteriorment s'enderroca la zona entorn del Carreró dels Comedies, descobrint-se l'amagada Torre Na Valora. En 1988 es fa oficial el pla de reurbanització de la Sang, el que suposa una proliferació dels enderrocaments en la zona.
Anys 90
A inicis de la dècada acaben les demolicions massives al barri de la Sang, i en el Partidor s'efectuen 11 enderrocaments abans de 1995. Pitjor sort corre Alcassares, on en aquest mateix lustre desapareixen quasi la totalitat dels seus edificis. Acaba el segle XX amb la demolició definitiva de les cases de Sant Mateu i del Camí confrontants amb la Sang. Es produeixen també cinc demolicions més en el Partidor, mentre que les zones pròximes al Museu Arqueològic comencen a desaparéixer ràpidament.
Segle XX
Arriben els 2000 i amb ells la bombolla immobiliària, que es mantindria fins a 2007-2008 amb l'esclat de la crisi. Tot açò, apunta Verdú, "marcaria l'inici de moltes demolicions per interés especulatiu". Entre els anys 2000 i 2005, el focus principal va ser el Raval Vell, per les promocions de Juananser. A més, el Partidor estava en plena demolició, sobretot prop de la Placeta de les Eres, i l'escenari de l'Entrada per Sant Nicolauet ja començava a plagar-se de solars. En aquell moment el barri de la Sang ja presentava una aparença completament renovada, i el Raval Vell acabaria de desaparéixer completament anys més tard, amb els nous habitatges a punt d'acabar-se.
En aquesta última dècada, les demolicions són causades fonamentalment pel deteriorament dels edificis. En la primera meitat de la dècada, el punt més afectat és el Partidor, ja que ja estava format el solar que tenim avui dia. També el carrer la Sardina rebia els efectes de la deterioració, amb cinc demolicions entre 2013 i 2015. Entre 2015 i 2020 es registren menys demolicions comparativament que anys anteriors; un dels més rellevants és del carrer el Camí després d'un temporal en 2017.
Història recent
En la memòria de molts encara queden els efectes del temporal Gloria, que en menys d'una setmana ha provocat l'assolament de 5 edificis repartits per diferents parts del Centre, ocasionant malauradament una víctima mortal.
La conseqüència de tot aquest procés, assenyala Álvaro Verdú, és "la pèrdua d'un paisatge urbà únic que s'ha format en Alcoi des de finals del segle XVII". Barris històrics com la Vila o el Raval Vell ja han desaparegut, però, recorda Verdú, "ens queda el Raval Nou, Casablanca, i encara es pot recuperar part del Partidor, Sant Nicolauet, la Sardina".