Abraxas, el Moisés anarquista de la música electrònica, convidat estrela de Corrents Alternes
Damià Llorens sempre ha sentit des de ben menut una gran fascinació per la novel·la de Herman Hesse, «Demian», i, casualitats de la vida, anys després es va assabentar que son pare li va posar Damià (sense informar a sa mare) perquè també era un gran admirador d’aquesta obra.
L’alcoià Damià Llorens presenta «Dancing as an act of rebellion» el 16 de març a l’IVAM CADA, una proposta que mescla la música electrònica i l’activisme políticosocial.
We Are Not Brothers, PanDemian, Cançoner Industrial... Darrere de tots aquests noms s’amaga l’artista alcoià Damià Llorens Picó que, no obstant això, actuarà sota el nom d’Abraxas en el cicle de música electrònica Corrents Alternes a l’IVAM CADA d’Alcoi el dissabte 16 de març a les 19 hores.
Abans que res, cal dir que la paraula «Abraxas» té molts significats, però a Llorens li interessa especialment aquella que fa referència a un déu (més aviat un dimoni amb cap de gall i serps en lloc de cames) que representa el Bé i el Mal i que, entre altres coses, és amable amb els bons i despietat amb els roïns. I és que la crítica és una part innata en la música de Llorens. I aquesta és, precisament, la seua forma de ser despietat amb els «roïns», representats per «l’actual món capitalista i la malalta societat en la qual vivim».
A més a més, Abraxas, com una mena de Moisés anarquista de la música electrònica, ens presenta 10 punts (o manaments) que conformen el seu manifest fundacional. Així, a manera de resum, Abraxas és un projecte «independent i autogestionat» que busca «promoure canvis socials, polítics, econòmics i ambientals» i «crear un món més just» mitjançant «l’amor, la passió i l’entrega a les arts». D’altra banda, es defineix com un moviment «antiqualsevol classe d’assetjament, injustícia i desigualtat». No obstant això, si Abraxas és alguna cosa és, especialment, «una contradicció en si mateixa».
L’estil d’aquest músic, segons descriu ell mateix, oscil·la «entre la música electrònica, la reflexió filosòfica i l’activisme políticosocials», així com el «techno, (la) música industrial i postindustrial, EBM i (...) el Techno Body Music, (...) certa influència del cyberpunk i una densa aura darkwave». Tot açò ho podrem trobar al seu primer (doble) LP, «Dancing as an act of rebellion» que, a més d’incloure alguns temes inèdits, recull treballs d’altres artistes com Geistform, Ober Dada o Melting.
Tot i que podeu trobar diverses de les seues cançons a les principals plataformes de vídeo, Abraxas és una experiència que s’ha de gaudir obligatòriament en directe, ja que un dels seus objectius és «colpejar fortament la cara de qui l’escolta». I quina millor manera de rebre els sons «sorollosos i experimentals» que amb el seu «corrosiu directe audiovisual» assegut (còmodament) a una butaca de l’IVAM CADA?