La dissenyadora de moda va presentar el seu llibre “Ágatha Ruiz de la Prada. Mi historia” la vesprada d’ahir en el Circulo Industrial d’Alcoi en un acte on van acudir desenes de curiosos i on la il·lustradora alcoiana Beca Jover va tindre l’honor d'entrevistar-la.
Ágatha Ruiz de la Prada visita Alcoi per a una ocasió especial. La dissenyadora de moda ha volgut presentar a la nostra ciutat el llibre de les seues memòries més íntimes i provocadores escrites amb la col·laboració del periodista Pedro Narváez i del qual “L'Esfera dels Llibres” ha publicat ja 4 edicions.
Alcoians i alcoianes es van apropar al Saló Rotonda del Círculo Industrial d’Alcoi la vesprada del dijous 27 d’abril per a conéixer en primera persona a la dissenyadora d’alta costura.
Ágatha Ruiz de la Prada en el Círculo Industrial d'Alcoi
Ágatha va donar pinzellades del seu llibre i, a continuació la il·lustradora alcoiana Beca Jover li va llançar una sèrie de preguntes. Entre altres, la dissenyadora va explicar la importància dels colors en la seua vida, el seu passat com a traficant de teles de luxe, moments de la moguda madrilenya, com transforma els elements més tristos en alegres i va fer referència a les xiquetes que vestien els seus dissenys de Tutto Piccolo presents. L’esdeveniment va concloure amb la signa dels exemplars.
En l’acte han estat presents com a col·laboradors les marques de moda infantil Tutto Piccolo i Agatha Ruiz de la Prada Baby, la marca de decoració i mobles CA International i la llibreria Llorens.
Sinopsi de “Agatha Ruiz de la Prada. Mi historia”.
Soc Agatha Ruiz de la Prada, dissenyadora, una de les muses de la Moguda, marquesa de Castelldosríus, baronessa de Santa Pau i gran d'Espanya.
M'encanta treballar i fer plans. La meua marca té èxit des de fa més de trenta anys. Els meus dissenys es reconeixen a tot el món i han desfilat en les millors passarel·les. Crec que en quasi totes les cases hi ha hagut algun producte amb un cor fúcsia o alguna flor creat per mi.
Soc feminista. Vaig ser una de les responsables per a acabar amb la llei que discriminava la dona enfront de l'home en la successió dels títols nobiliaris. Des del bressol m'he relacionat amb el poder. En un moment donat vaig salvar a un home de l'ostracisme social. Després, em vaig salvar a mi mateixa de viure a l'ombra per ser dona i haver passat dels quaranta. Ara, soc qualsevol cosa menys una dona invisible.? Aquesta és la història que mai vaig contar…