Alcoi “de hilo de veinte”

En una població on tota la geografia està dominada per la paraula "costera", al (pen)últim govern socialista de la ciutat se li va ocórrer gestionar una inversió multimilionària per a dotar Alcoi d'unes zones verdes de les que, certament, no disposava ("Alcoi, de fil de vint", també va suposar l'empedrat dels carrers i l'emmarbrat de totes les voreres del centre històric -ara, uns quants anys després, més conegut com a solar històric-).

Unes zones verdes ubicades a uns espais inversemblants, plenes d'escales (ideals per als carros dels xiquets o ancians amb problemes de mobilitat) o "in the middle of nowhere"; és a dir, a prendre pel sac de tot. Com és que tant de temps després, curiosament, el tema genèric de parcs i jardins ha continuat sent qüestió de controvèrsia també amb els governs del PP (que si Rosaleda, que si el terraplà de formigó que adorna la coberta del parking de la Uxola, que si el terraplà de formigó que adorna la coberta de la plaça de Ferrandiz i Carbonell...).

I com és que, curiosament també, els problemes estructurals i de fons de l'Alcoi de Sanus són els mateixos, idèntics, immutables, intractables, absurdament MIMÈTICS, que els del Alcoy de Sedano. Ni tren a Alacant, ni terrenys industrials, ni projecte profund de ciutat, barris que cauen sencers, ni res de res. I què voleu que vos diga? Els parcs, independentment de la seua ubicació, mai no sobren. Però és d'una pena llastimosa que estant infrautilitzats -amb alguna mínima excepció- i inframantinguts continuen sent tema de debat per als representants polítics locals, quasi 20 anys després (i en ple més d'agost!).

I al final, què punyeta!! un es planteja també si paga la pena tant calfament de cap de cara a una població que pareix haver perdut l'interés per totes les coses (com és possible que el terraplà de formigó que cobreix la Uxola, sense una ombra ni mitja, estiga ple quasi a totes hores i el Barranquet de Soler, a menys de 100 metres i amb una vegetació exhuberant, estiga completament buit?).

Sóc jo el que no entén res.

GERMÁN LLORCA
EQUIP D'ARA