Alcoi: La dona en la Festa. Guanyar temps per ara córrer
Ara toca córrer quan a principis de 2000 es va tindre 'a ous' per solucionar de manera progressiva i 'natural' el 'problema' de la dona en la Festa. Però ni els polítics ni l'Associació de Sant Jordi -entre els mandats de Romà a Tortosa, ambos inclosos- van estar a l'altura. Fer llarga la llonganissa, guanyar temps i posar 'apegatons' a les solucions. Posar un tap tan gran a la problemàtica ha fet que ara, en llevar-lo de la ferida, els problemes i les situacions surrealistes brollen com sang a borbollons. La Glòria mixta i la figura de les col·laboradores femenines en són dos clars exemples. Ara cal inventar solucions a problemes que s'haurien estalviat fa només 15 anys. Però clar, alguns no volien veure barbaritats com que les dones feres esquadres "mentre estigueren vius".
És evident que la integració de la dona en la Festa és una qüestió que arribarà, més tard o més prompte, a Alcoi. Els dirigents de la Festa, amb la tebiesa dels polítics, es van estimar més guanyar temps i posar entrebancs absurds amb l'única intenció d'allargar el tema el màxim possible. Alguns pensaven allò de 'fareu el que vulgau, però jo no veure. Quan la palme s'apanyeu". Alguns ara s'han d'engolir d'un mos tot el que van dir, perquè a la fi, les coses 'van al puesto'. Ara, per aquelles operacions per endarrerir la integració de la dona, toca córrer el doble amb el risc de fer-ho malament o regular.
Per exemple. Gran idea la de crear un vestit de col·laboradora femenina. És cert que aconsegueixen que les dones dels mateixos festers ocupen aquesta categoria (ya que tiene que haber mujeres, que sean las nuestras). És cert que no es poden apuntar dones de 'fora' perquè han d'estar vinculades a la filà. És cert que no tenen drets ni paguen (perfecte per a l'economia familiar). Ixen a festes però no ixen. El problema que es planteja ara és que les dones han tastat allò de la festa i veuen que és una cosa bona, divertida i que s'ho passen bomba (els homes ja ho sabien). I ara reclamen més participació. Damunt, com són les dones dels festers, no tenen problema a 'Exigir' més participació (dins de casa es diuen les coses a la cara). D'altra banda, la crisi econòmica ha fet que moltes filaes necessiten més ingressos. I algunes s'han plantejat admetre dones. I clar, què fem amb les col·laboradores? Si molts dels seus vestits estaven dissenyats per a ser 'mujer-florero' però no festeres! Perquè alguns no estan preparats per al dispar, o no tenen capa i casco... Crearem un vestit nou, el de festera. Aleshores hi ha tres vestits? Home, col·laboradora i dona festera. I per què les col·laboradores no paguen i les festeres si? Xe quin lio.
A tot açò, que ja és complicat, cal afegir el toc integrador (no se'n passem tampoc massa, eh?) de l'actual Associació. No boicotegen que les dones es facen festeres i, fins i tot, admeten propostes de fer glòries amb dones... Mixtes no, per favor (paraula tabú al Casal, la de 'mixta'), però sí doble. Ara caldrà buscar dones que facen glorieres, una per filà... i cada any una. Que pague els detallets i siga 'echá palante'.
Ara venen les preses, ara tot ràpid. Tot per no deixar que l'aigua fluïra de manera natural, i no a borbollons com ara.