- Memorable actuació del Deportivo Alcoyano
- Solbes i Juanan, convertits en herois de la eliminatòria
- Zidenide Zidane quedat molt tocat després d'aquesta eliminació
El Collao tornà a viure una de les gran nits que sempre romandran en la memòria dels aficionats. Este dimecres, els homes de Vicente Parras, han eliminat al 13 vegades campió d'Europa amb un partit força intel·ligent i amb una entrega memorable per part dels blanc-i-blaus. Este triomf deixa tocat al tècnic Zinedine Zidane i posa al Deportivo Alcoyano en la següent ronda de la Copa del Rey.
Des del primer minut, el comandament de l’encontre l’agafà el conjunt de Zidane, cercant les entrades per bandes amb Odriozola i Vinicius, però les dues línies defensives de que havia dissenyat Parras anul·laven les internades blanques. Dos fronts generosos, amb ajudes constants que minimitzaven la superioritat tècnica del Plan B de Zizou. El partit tenia dues zones de calor; una, en la divisòria del terreny de joc, és fins el màxim on arribava el Deportivo Alcoyano i altra, en tres quarts de camp on acaronava en excés el cuiro el quadre blanc. El primer remat a porteria dugué la firma de Fede Valverde. El pajarito soltà una fuetada ajustada al pal esquerrà de José Juan que es va trobar amb una mà espectacular del porter local. Els homes de Vicente Parras començaren a combinar i reteren visita a les immediacions de Lunin. El porter ucranià volà en una cabotada de Mourad per evitar la diana peladillera tot i que la jugada estava prèviament anul·lada per fora de joc. De nou una jugada per banda dreta, acabà en centrada al cor de l’àrea, control orientat de Lucas Vázquez, amb rematada final que entropessà en el cos d’un futbolista del Deportivo quan el cuiro cercava la xarxa alcoyana.
I quan tot semblava que l’Alcoyano anava a trobar el premi al bon treball defensiu en la primera part, un baló servit per Marcelo connectà amb el cap de Militao, que s’havia incorporat a l’atac, per obrir la llauna al Collao. Una poalada d'aigua gelada perquè els de Vicente Parras havien aguantat molt bé la zona d’avantguarda del merengues.
Després del recés reglamentari, el partit va seguir amb el mateix guió amb un Real Madrid controlador i un Deportivo perfecte en defensa. De fet, l’única manera de crear perill era amb llançaments de lluny. Lucas Vázquez ho intentà amb un tir potent que obligà a José Juan a lluir-se. El partit va entrar en uns minuts insuls que aprofità Parras per repartir els minuts entre tota la plantilla. Avançava el rellotge i la incertesa en el marcador era la millor noticia per als locals. Zidane donà entrada a Benzema per buscar el gol de la tranquil·litat que estigué apunt d’aconseguir Vinicius en una contra que salvà José Juan en els peus quan Juanan es trobava tombat al verd, per una clara falta sobre el futbolista de l’Olleria.
La fe alcoyana meneja muntanyes. Una bona manera de començar a descriure la gesta alcoyana. En una treta des de la cantonada, pentinada al segon que deixa sols a Solbes que no perdona i endolla l'esfèric al fons de la xarxa. Un gol més que merescut per l’entrega dels locals que fou celebrat des dels quatre cantons d'Alcoi. Una diana que posava contra les cordes al 13 vegades campió d’Europa.
El partit caminava cap al temps extra quan una rematada de cap de Lucas Vàzquez fou neutralitzada amb una aturada de locura de José Juan que va salvar els seus d’un gol cantat amb la qual va morir el temps reglamentari i obria les portes a la pròrroga.
Zidane va deixar el Pla B i va donar entrada als millors piloters del Pla A amb Asensio, Kross i Hazard. Ni així. El Deportivo es va buidar i tenia molt clar el partit que havia de fer. Per contra, el Real Madrid feia servir la qualitat dels seus homes per esglaiar a Jose Juan, com en una combinació entre Benzema i Asensio que el mallorquí remata raseta a les mans de l’ex porter de l’Elx
La segona part de la pròrroga va ser un autèntic patiment perquè el Depor es va quedar amb un efectiu menys per la doble groga a Ramón. Els madridistes van tancar els alacantins dintre de l’àrea convertint els darrers minuts en un monòleg. Marcelo ho provà des de fora de l’àrea, però José Juan, fantàstic tota la nit, va rebutjar el cuiro amb els genolls. Pero recorden el lema de la moral? Si algun equip mereix dur la bandera de la moral eixe és del Deportivo Alcoyano. Amb un menys al verd del Collao, patint el que no estava escrit per l'empenta blanca, i encara s'atreveix a montar una contra impossible amb Antón i Diakaté que acaba este últim fent la passada al primer pal i allí Juanan allarga una cama, que serà recordada per a l'eternitat, aconseguint un gol que engrandeix encara més la història del Deportivo i al mateix temps que enfonsa encara més a Zinedine Zidane en una nit ja batejada com 'L'Alcoyanazo".
Ara, com deien al Collao que passe el següent, si és el Barça, miillor
Fitxa Tècnica
Depportivo Alcoyano: José Juan, Jordan (Solbes 59’), Primi, Raúl González, Jona (Juli 59’), Pablo Carbonell (Jorge Moltó 59’), Jony (Diakité 77’), Alberto Rubio (Ramón 71’), Juanan, Mourad (Antón 105’) Angel
Reial Madrid: Lunin, Odriozola (Kross 98’), Militao, Chust, Marcelo, Casemiro, Valverde, Isco (Hazard 98’), Lucas Vázquez, Vinicius (Asensio 91'), Mariano (Benzema 66’)
Àrbitre: José Maria Sánchez Martínez. Grogues als locals Jordan, Jony, Primi i doble groga a Ramón, la segona al 109’) i als visitants Mariano, Odriozola
Gols: 0-1 Militao (44’) 1-1 Solbes (80’) 2-1 Juanan (115’)