- I és que 9 de cada 10 mitjans de comunicació han interpretat que el Reial Madrid va perdre, quan en realitat, fou l'Alcoyano qui va guanyar
- I és que 9 de cada 10 mitjans han criticat que Kross, Casimiro, Isco, Benzema o Asensio havien jugat fatal. Quan en realitat, el que va passar és que uns xavals d'Alcoi, Olleria, Cocentaina, Muro... van jugar al futbol amb cor i passió
Aquests dies, envoltats de periodistes i executius federatius procedents de la capital d'Espanya, hem viscut en primera persona eixa sensació de superioritat i menyspreu cap als 'pueblerinos' d'Alcoi. A alguns els ha faltat parlar lletrejant per si no els enteníem. El bany d'humilitat que s'ha emportat el Madrid també l'han rebut altres 'il.luminatis' que pensaven que Alcoi és un poble de paletos.
Un executiu de la Reial Federació espanyola de futbol reconeixia amb la boca xicoteta que, de nou, els periodistes, fotògrafs, càmeres i, en definitiva, els indígenes alcoians eren els que més correctament i professionalment s'havien comportat abans, mentre i després del partit del segle. I que en realitat, les estreles mediàtiques (en realitat llueixen un insuportable 'leisme' i 'dequeisme'), havien botat al camp en el xiulit final, havien fet fotos on no tocava i portaven la mascareta que menys protegia.
De tot ens hem trobat. Hi ha estreles mediàtiques i executius federatius que són molt amables i es comporten amb normalitat. Normalment persones com nosaltres, amb dos ulls i segurament una procedència de poble.
En la prèvia del partit, sobretot la cadena CUATRO, ens va presentar al món com el poble de zombis que trèiem COVID per les orelles. Tota una amenaça per als futbolistes del Madrid, que no són de carn i os, que caguen flors i caminen sobre l'aigua.
Ho diuen els de la capital, on estan pensant encara si apliquen les normes restrictives que en Alcoi ja van implantar el 7 gener. Les grans ciutats tenen millors xifres perquè no fan test a tots els que acudeixen a la Seguretat Social amb símptomes i els envien a casa a 'passar-la', la malaltia.
Només els va faltar preguntar si ací tenim aigua potable, electricitat i neveres.
Les seues dades de UCI són més baixes perquè ací estar al 70% és tindre 7!dels 10 llits plens. En les grans ciutats, el percentatge és més baix perquè en cada hospital tenen 200 places d'UCI. Perquè m'entenguen, el 50% de 4 són 2; i el 50% de 1000, són 500. En els dos casos són el 50%. Però "no es lo mismo".
Després del partit, hem hagut de suportar al dinosaure Roberto Gómez, mantingut en ESTUDIO ESTADIO per a donar la versió en blanc i negre del futbol... Com diem en Alcoi, "el rancio' de Roberto, va dir que la gespa del Collao estava fatal i que els jugadors de l'Alcoyano jugaven a puntades com si foren uns bàrbars xafant romans.
S'ha de tindre compassió amb els periodistes provincians de Madrid, que pròxims a la seua retirada, bossen ximpleries exposant-se al bombardeig de respostes de les xarxes socials.
Sin quitar méritos al Alcoyano. pic.twitter.com/oTY3iIHI1Y
— kantinu (@kantinu) January 20, 2021
El comentari de Roberto Gómez és només una anècdota d'un radical hooligan vingut a menys i que -de segur- compleix quotes polítiques en la televisió pública espanyola.
Gómez és l'anècdota, però si pensem una mica el que hem escoltat i vist aquest dijous a la tele, la ràdio i la premsa, la indignació creix per instants.
Els dies previs, alguns periodistes preguntaven si algun jugador del Deportivo treballava en algun lloc del tipus un forn de pa, per anar a fer-li fotos ridícules amassant una barra amb la samarreta de l'Alcoyano.
I és que 9 de cada 10 mitjans han interpretat que el Reial Madrid va perdre, quan en realitat, fou l'Alcoyano qui va guanyar. Dos gols a un (per cert, amb deu jugadors).
I és que 9 de cada 10 mitjans han criticat que Kross, Casimiro, Isco, Benzema, Asensio i companya havien estat fatal. Quan en realitat, el que va passar és que uns xavals d'Alcoi, Olleria, Cocentaina, Muro, Elx o Sant Joan havien jugat més, millor i amb més cor que els del Madrid.Quin gust veure jugar Antón, Juanan, Raül, Solbes o Moltó...
Toca els ous que en acabar el partit, eixos periodistes provincials vingut des de les grans ciutats, però que en realitat van nàixer en un poble de Jaen o Lleó, feren preguntes els jugadors del Deportivo paternalistes i anecdòtiques. Què li has dit als pares pel whatsapp, que si havies somiat açò alguna vegada... però poc o res sobre el que va passar dins del camp en realitat. I el que va passar és que el Deportivo li va guanyar al Reial Madrid, de manera neta, esportiva, amb esforç, patiment, amb deu, en la pròrroga i sense públic.
Ara més que mai, em sent més feliç encara de viure en una ciutat mitjana, sense metro ni Casa de Campo. Amb la meua llengua pròpia, els meus costums i el meu món recorregut (que no és molt...) però sense donar lliçons i amb la Humilitat per bandera.