El docent recorda que hi ha altres fosses per obrir, per exemple, al cementeri d’Alacant, on segurament hi haurà més d’un alcoià.
Al cementeri de la localitat valenciana, s'han exhumat 1.700 cossos d'un total de 2.328 cadàvers. 55 alumnes del centre educatiu han escoltat històries reals i viscut en primera persona els treballs de recuperació de cossos que porten enterrats 80 anys.
Silenci. Silenci per l’impacte que provoca. Per com s’eriça la pell al veure com es recupera un cadàver d’una fossa comuna. Silenci respectuós per tot el que es contempla. Així ha definit la reacció de l’alumnat de segon de batxiller de l’IES Andre Sempere, Diego Fernández, professor i membre del Fórum per la Memòria Històrica i Democràtica a les comarques de l’Alcoià i El Comtat.
La passada setmana, 55 alumnes del centre educatiu van assistir a les exhumacions que s’estan realitzant a les fosses comunes de Paterna. La localitat és el segon lloc d’Espanya, després de Madrid, amb major nombre d’afusellats. De fet, els estudiants van poder visitar també el ‘Paredó d’Espanya’, on van ser afusellats destacades personalitats com el rector de la Universitat de València, Joan Baptista Peset, o María La Jabalina, a qui van esperar a que donara a llum per furtar-li el seu bebè i assassinar-la. També van conèixer de prop altres històries com la del l’editor, Vicente Miguel Carceller i el dibuixant estrella de la revista La Traca, Carlos Gómez Carrera “Bluff”, que van ser ajusticiats senzillament per caricaturitzar Franco.
Al cementeri hi ha 2.328 cadàvers per exhumar i des de fa 7 anys s’han recuperat 1.700. Ara mateix els treballs se centren en l’última fossa gran, encara que hi ha altres dispersades de més menudes.
“Feia temps que volia portar a l’alumnat a les fosses, és una manera de veure els temes que parlem en classe però en la realitat. Aquest ensenyament marca, es queda”, explica el professor. L’alumnat activa ràpidament la curiositat per conèixer més i saber com s’identifiquen els cossos de persones que porten allí 80 anys i com troben o ho intenten, als seus familiars.
“Mentre ens explicaven com treballen, de fons anaven traient parts d’un cos”, explica Fernández, qui afegeix que de vegades és molt difícil trobar a les famílies mitjançant la identificació de l’adn després de tants anys i el deteriorament dels cossos.
El docent recorda que hi ha altres fosses per obrir, per exemple, al cementeri d’Alacant, on segurament hi haurà més d’un alcoià.
Les activitats relacionades amb la memòria democràtica no acaben ací, doncs ja estan preparant amb una professora francesa activitats conjuntes per al mes de gener.