Concedeixen més diners a la Càtedra Antoni Miró
Antoni Miró també ha rebut la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement de la Generalitat de Catalunya, comunitat on és molt valorat. Tot i això, continua vivint a la terra que el va veure nàixer.
La Generalitat Valenciana dota de més diners aquesta Càtedra, batejada amb el nom de l’artista alcoià, per fomentar l’art contemporani entre els joves alacantins.
Raquel Tamarit (Compromís), Consellera d’Educació, Cultura i Esport, ha aprovat el 20 d’abril del 2023 una partida pública de 30.000 € per continuar finançant la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar investigacions, seminaris i congressos vinculats a l’art, a més de posar en marxa l’Aula d’Art Contemporani que acollirà artistes novelles, especialment alacantins, i la creació d’una residència artística que es durà a terme a municipis alacantins en risc de despoblament. És a dir, a l’Alcoià i el Comtat tenim moltes paperetes perquè ens toque alguna d’aquestes residències. Una bona notícia, malgrat això.
D’altra banda, el fet que aquesta Càtedra porte aparellada el nom de l’artista alcoià no és casualitat. De fet, Raquel Tamarit l’ha definit com un “artista cabdal”, i no solament dintre de les fronteres del País Valencià, sinó a escala internacional. I és que, aquest valencià, nascut a Alcoi fa ja setanta-huit anys, ha inaugurat exposicions al Regne Unit, Itàlia, França, Alemanya i, fins i tot, als Estats Units.
No obstant això, la relació d’Antoni Miró amb el poder polític no sempre ha sigut, diríem, tan fluida. Vetat durant molt de temps a l’IVAM de València, no va poder exposar en aquest espai fins al 2012. Un any després, el 2013, també va protagonitzar una sonada polèmica a causa d’una escultura de la batalla d’Almansa situada a Gandia. Tanmateix, tot i ser un artista consolidat des de fa dècades, no va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural fins al 2022, el mateix any en què el seu poble, Alcoi, va decidir concedir-li la Medalla d’Or i el nomenament de fill predilecte.
Ara, amb la consolidació de la Càtedra que porta el seu nom (creada el 2015), sembla que l’etiqueta d’outsider d’Antoni Miró, almenys a terres valencianes, ha canviat radicalment i que s’ha reconciliat amb el poder. Però aquesta afirmació no és del tot certa. Ja que Miró mai ha renunciat als seus ideals d’esquerres, anticapitalistes, independentistes i, sobretot, en favor de les llibertats. Qui ha canviat, per tant, és el poder, no l’artista. En paraules d’altra gran alcoiana i amiga personal del pintor, Isabel-Clara Simó, Miró sempre ha estat un “marginat”. Un “marginat” reconegut al món sencer, clar.