Va ser el pitjor partit de la temporada, sense dubte. Els dos equips van estar imprecisos i en cap moment del partit li van donar ritme al joc.
Manu García
Decisiu en la primera part, amb diverses intervencions de mèrit que van evitar que l’Hèrcules s’avançara abans. No obstant això, va mostrar dubtes en les pilotes aèries i va deixar la sensació que podria haver fet alguna cosa més en el gol de Dani Romera.
Antón
Incombustible com sempre. Polivalent, es va deixar veure tant en defensa com en atac, aportant equilibri i presència en diverses zones del camp. Una actuació notable en un context complicat.
Borja Granero
Va tornar a la titularitat després de dos partits absent, deixant una actuació discreta. No va cometre errades greus, però tampoc va destacar en tasques defensives. Un partit sense sobresalts.
Pichu Atienza
Continua sent un dels fixos en l’eix de la defensa. Va mantindre la línia de seguretat que ha mostrat en els últims partits, guanyant duels importants i mostrant-se fiable en el tall.
Andrés García
En defensa va tindre alguns despistes, deixant espais en la seua banda en moments puntuals. En atac, va estar prop de firmar l’empat en el minut 94, però el seu remat es va anar desviat per molt poc.
Imanol
El millor del Deportivo. Una autèntica roca en el centre del camp, tallant nombroses jugades de l’Hèrcules i distribuint amb criteri. El seu rendiment va destacar en un partit en què a l’equip li va costar dominar.
Eneko
Desdibuixat durant l’encontre. Va arribar tard a diverses accions i va patir en les marques, permetent als rivals superar-lo amb massa facilitat. Algunes errades seues van estar prop de costar-li car a l’equip.
Sergi López
Va mostrar caràcter i intensitat durant tot el partit, un aspecte que escasseja en aquest Alcoyano que no acaba de trobar la seua millor versió.
Cristian Herrera
Lluny del seu millor nivell. Va estar imprecís en les passades i erràtic en les accions ofensives. Va sorprendre la seua segona titularitat consecutiva després del seu recent retorn d’una lesió i l’evident falta de ritme de competició.
Pastrana
Ho va intentar per la seua banda, com sempre, encara que aquesta vegada sense massa èxit. Tot i això, va complir en les jugades a pilota parada, on va posar centres perillosos a l’àrea.
Mario Losada
Va gaudir d’un parell d’ocasions clares que no van acabar en gol, però la seua capacitat per estar sempre al lloc adequat per generar perill és una constant. Va ser una de les poques bazes ofensives del Deportivo.