"¡Siete tiros al marrano!"

El moro traïdor, nugat per la cintura i sostés amb cordes, escoltat pels guàrdies que l'aguanten com poden i per tota la marroquia, ix de l'ajuntament en direcció al castell, pres el dia anterior pels moros. L'arribada dels musulmans a la ciutat no portà només guerra i sang, sinó també amor, tot i que prohibit, amb una dona de La Canyeta, que li va traure informació per atacar el castell de nou i reconquerir la ciutat.

Pel camí rep colps amb les mans, pals, cadires, bosses de brossa plenes, babutxes, barrets i amb els peus. Amb tot el que siga possible per aturar les càrregues de Teclín, el traïdor, contra el públic, especialment les dones. Marcos Ros i la resta de companys l'ataquen contínuament: encara no entenen com el que era el seu amic els deixà per una cristiana. La ràbia els crema per dins, però Teclín pareix estar més feliç del que deuria, tenint en compte la gravetat de la injúria, i assalta als càmeres, s'asseu als genolls de les ancianes i inclús tracta de clavar-se per una finestra a peu de carrer. Ràpidament, això sí, aplacat pels fins ara amics seus: té dret a un judici als ulls de Déu, i rebrà el seu càstig segons l'Alcorà.

Ja al castell, ix el tribunal, composat pel defensor, el fiscal, els capitans moros i el jutge, el paixà, que mai trobà un cas similar. Enguany, preparats per a tot, li donen un Almax, una cadira i una ombrel•la. No ho dubta: s'assenta i posa els peus sobre els merlets del castell.

Comença la acusació, que conté entre mig històries de la història de Xixona i un resum de l'any: l'enfonsament de la economia, la crisi, els indignats, la txistera de Rubalcaba i el temor a Rajoy. I, amb tot el panorama, el moro no té una altra idea que anar-se'n amb Mariana, la cristiana xixonenca, una dona bonica que caigué a les mans seductores del traïdor. La xicona li va demanar, per consumar el seu amor ("Y no es por ponerme moños / pero antes del próximo otoño / habrá en ti un lindo retoño / si en el madroño / te emponzoño / y... ¡innecesario soltar el taco / que gallardo profirió el berraco!"), que es batejara. Ell, per complir, va besar també la mà del cura. Imperdonable! Com si el poble no tinguera suficients problemes: les obres, el Barranc de la Font i els badens de la travessia, a la qual els motoristes de motocross "van a traslladar el seu circuit 'acantilat' ". Camps, com no, aparegué també, amb la resta de la política valenciana. Demanaven que ara que l'equip de futbol sala de Xixona ha d'anar a la Universitat d'Alacant per jugar, Ferran portara un milió de València, per fer el pavelló. Ja que tots n'agafen... Tampoc s'escapava "el batacazo" d'Amadeo i les dos regidories del Cucu: "Del PSOE, a menjar-se los marrones: / eso sí, ¡con dos cojones!".

Arribà el torn del defensor, al qual se'l demana que actue guiat per la raó i no pels sentiments. L'advocat demana pietat al majà i al•ludix a les cristianes, belles, per a que tots entenguen el motiu de la traïció: l'amor. "Fue una víctima del corazón y de su natural alegre", afig. El defensor diu que tot va començar al arribar al poble, quan, després de dormir a la suite del Pichoc, anà al Pepet a tapejar però el digueren que, sense reserva, no podia entrar, i terminà anant a fer-se un colpet, sense saber quant l'havien de cobrar. Tenia ganes de marxa, i trobà la cristiana. I la resta... és imaginable. "Entre gots de cervesa i mirades de cristiana...". Cortejar-la, però, no va ser gens fàcil, tot i la retòrica de Teclín: "¿Sabes qué tenemos aquí? Una fábrica de chocolate, otra de compresas y pañales y una raya contínua que llega hasta Alcoi", al que contesta la cristiana: "¿Chocolate, rayas, compresas y pañales? ¡Tú lo que quieres es drogarme!".

L'adovocat parlà també sobre la odissea d'eixir a tots els soparets pagant la mateixa quota: "Les filaes, desèrtiques; / les bandes de música, esquelètiques; / i les esquadres, sense llança. / D'ací a no res / ni nanos ni gegants / i ningú ballarà la dansa", afirmava, i criticà la policia local, que "posa multa només per preguntar", i que és possible que, fins i tot, multen a Paquito el Simpàtic per excés de velocitat. També parlà de que no es pot anar de vacances a cap lloc: si no és per la radioactivitat, per les guerres, o per les manifestacions, així que val la pena quedar-se a Xixona a les Festes.

"Juez, mi buen proceder jamás nadie ha puesto en duda", afegia el defensor després de la seua exposició. Tot i que Al•là el perdonà per enamorar-se d'una cristiana, perquè l'amor és incontrolable i perquè ell "es muy feo", la traïció a la fe no es por absoldre, i el jurat determina el que l'Alcorà mana: Enguany, "Siete tiros al marrano", amb un digne soterrament. "Vermells, foc!". El seu fill encara pujà al cos sense vida per tractar de despertar-lo, però fou impossible. Els seus companys ploraren, i el donaren un soterrament amb processió digne d'un d'ells, amb els Marrocs amb la caputxa en senyal de dol.

Més

- Teclín saluda a AM