Bañuz, el líder de l'Alcoyano que estàvem esperant

Si fem marxa enrere, haurem de recórrer a Javi Gandia, Edu, Castillo, Carrión, César Remón i, l'últim -potser- Mario Fuentes. Són els líders que han manat al vestidor del Deportivo Alcoyano en les últimes dècades. La Segona B és molt fotuda, i resulta quasi impossible consolidar plantilles que perduren més de dos anys. Això repercuteix en la fabricació de líders. I sense líders, no es pot caminar. Sempre fan falta personalitats que tiren del carro, que s'enfronten als que manen, que acullen als nouvinguts i que, en el cas del futbol, siguen capaços d'alçar el públic en moments delicats.

En el tram final de la passada campanya, als túnels de vestidors era habitual veure entrar a Miguel Bañuz amb llàgrimes als ulls. Sobretot en els partits en què les coses no eixien bé. Aquest xicot viu els partits de manera diferent, amb passió i molta responsabilitat. De ser passaportat amb la presència de Coke (porter del Llevant), a ser absolutament imprescindible.

La seua actitud al camp i fora d'ells, la seua passió i responsabilitat ha estat percebuda pels aficionats, que no són tontos, ho han valorat, i els últims partits fou acomiadat del camp amb aplaudiments, aclamat. A més, feu parades que a De Egea desitjaria per a ell en qualsevol mundial.

L'aficionat alcoianista és savi, com hem dit, i ha rebut amb molta alegria la renovació de Bañuz, que podria encaixar en qualsevol equip de Segona A amb projecció a primera. Però ha triat l'Alcoyano, perquè... diu, té comptes pendents i no està satisfet amb la temporada passada.

Bañuz és el líder de l'afició, el jugador referent. I per fi, ja era hora, els xiquets i xiquetes alcoianistes tenen un ídol, una persona de referència. De majors somien ser Miguel Bañuz.

Tenim líder.