L'atur ha registrat un descens a les nostres comarques en tots els sectors.
El descens més significatiu s'ha produït a Alcoi, amb 82 aturats menys, i situa la seua taxa de desocupació en 4.745 aturats, li segueix Ibi amb 52 aturats menys i situa la seua taxa de desocupació en 1.829 parats/as. Onil també ha disminuït la desocupació en 43 aturats i la seua taxa d'atur es *situa en 527 aturats.
Per municipis, Alcoi, Ibi i Onil, són les poblacions on més baixa l’atur, segons xifres d’UGT. El sindicat situa la xifra d’aturats en 10.339 persones. Indiquen que les dades reflecteixen “una lleu millora”, però és necessària “una reforma al sistema productiu” de les nostres comarques per “posar fi a la precarietat”.
Analitzant les dades per sectors, l'atur ha registrat un descens a les nostres comarques en tots els sectors, sent el sector serveis el que més s'ha notat amb 141 aturats menys, es situa la taxa en 6.235, seguida de la indústria amb una baixada de 87 persones i una taxa de 2.643, li segueix construcció i agricultura amb 4 aturats menys ambdues, i una taxa de 657 i 266, respectivament. A més, es registra un total de 2.182 contractes, suposa una disminució respecte del mes anterior de 1.589 contractes. S'han realitzat 522 contractes indefinits, 1.346 temporals i s'han convertit en indefinits 314.
UGT demana a escala estatal actuacions en dos sentits. En primer lloc, hem de continuar reforçant el nostre Estat de Benestar, per la qual cosa els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat han d'incorporar un augment generalitzat de la despesa en les partides de política social. En segon lloc, hem d'impulsar un increment dels salaris de les persones treballadores que fixe increments salarials i un increment de l'SMI, que evite que els qui tenen pitjors condicions salarials perden poder de compra.
UGT, també, considera fonamental adoptar mesures que moderen el “desorbitat preu” al qual estan arribant molts productes de primera necessitat i insta el Govern a adoptar amb celeritat les mesures oportunes per a aconseguir uns preus socialment justos per als aliments i altres béns i serveis bàsics, de manera que s'evite que l'especulació d'uns pocs privilegiats s'antepose a la salut i la vida de la majoria de les persones treballadores.