Balanç de l’Any Valls

“Així passà tot el seu temps i vingueren homenatges que sempre arriben tardet, anunciant el traspàs, mentre uns canviaren de parer molt massa tard dient: «nuestro poeta Juan, no ho ha fet tan malament», eren els mateixos que mai havien passat de considerar-lo un boig que escrivia coses que ningú entendria, i resulta que totes aquestes paraules volien dir coses i que a més a més les entenien més del que pensaven. I el poeta va perdre la por a viure i tot es seguit va morir i passat tres dies vaig seguir sense creure en la resurrecció de la carn i sí en la perduració de les lletres de colors i l’amistat eterna”. És així com Antoni Miró relata al seu “Conte real tot recordant Joan Valls” com ens van conéixer tots dos durant la dècada dels seixanta, arran dels cursos d’estiu de valencià al Centre Excursionista d’Alcoi. A partir d’ací, la seu amistat perdurà per sempre.

Alcoi li va retre alguns homenatges ja en la dècada dels noranta. En aquest 2017 volem fer un balanç a hores d’ara de l’efemèride que té el seu origen en la celebració del passat 9 d’octubre i que ha estat promoguda per l’Ajuntament d’Alcoi. El resum és escadusser, perquè les fites de l’Any Valls no han acabat ací, encara ens queda per gaudir d’una representació extraordinària en valencià traduïda per l’escriptor de l’Ambaixada Cristiana a la torre Na Valora, i d’un sainet fester escrit pel poeta: “La visita del Blavet”, al teatre Calderón. Al mes de febrer es va celebrar al mateix teatre un nou espectacle multidisciplinar de la Corporació Musical Primitiva sota l’epígraf “Música per als versos, versos per a la música” dirigit per Eduard Terol. Al març, l’Arxiu Municipal exposa un poemari inèdit del poeta, Tast d’eternitat, finalista al Premi València de Poesia de 1958. En el mateix mes va tenir lloc l’exposició “100 vegades Joan Valls”, a la capella de l’Antic Asil. A l’abril s’organitzà a la Llotja l’exposició “Papers i Collages”, amb un munt d’obres d’artistes reconeguts al segle XX. El núm. 426 (maig, 2017) de la revista Saó “Joan Valls, cent anys” fa “una passa més en el recorregut d’un camí que ha d’assolir horitzons més amplis i lluminosos per a la poesia de Joan Valls i per al poble que té el dret i el deure de preservar viu el seu llegat”, com afirma el coordinador del Quadern: Manel-Rodríguez Castelló. L’obra del poeta alcoià Joan Valls (1917-1989) l’ha convertit en un dels poetes més prolífics a l’àmbit de la literatura catalana del segle XX, des de 1936 fins 1990, bé ho sap el també poeta i estudiós Lluís Alpera. Cada 1 de maig se li organitza un homenatge, va ser un treballador infatigable del vers. 

Després han arribat els recitals, les audicions i els balls de la joventut que també ha volgut participar-hi. Podem passejar pel carrer Joan Valls, existeix una beca de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert adreçada a l’estudi de la seua figura i la seua obra. I un espai de consulta: l’associació Amics de Joan Valls per documentar-nos de totes les activitats que s’han fet al voltant de la figura del poeta, on trobarem, entre d’altres, una nova antologia: “100 anys, cent poemes”. Sens dubte, un bon regal dels seus versos per al dia de llibre.

Jordi Botella ja assegurava en els homenatges de la dècada dels noranta que “el poeta és un home vulgar”, un home senzill que feia versos, i que com podem llegir en la biografia novel·lada d’Ester Vizcarra “volia ser enterrat en batí i sabatilles”. Allò que ens queda dels poetes és la seua obra, els versos que els faran eterns. Malauradament, part de la seua obra ha estat coneguda i, sobretot reconeguda quan arriba l’atzar de la mort, perquè com diu el poeta “A la fi la poesia, no deixa d’ésser un tremolós assaig de vida al buit desolador de l’existència” (Quadern vermell, 1986).

Miquel Cruz llig el manifest del 9 d'Octubre a Alcoi en 2017 #AnyJoanValls