Ajuntament i UPV es reuniran pròximament per a vore si poden coordinar actuacions conjuntes a la Beniata.
En les últimes setmanes hem viscut solsides i despreniments a diferents zones d'Alcoi, algunes sense incidents, altres més cridaneres com la que va enfonsar la paret d'una nau industrial.
Quan venen temporades de pluges sempre es pateixen complicacions. A la costa són molt habituals les inundacions de garatges, sobretot en zones de pas d'aigua que es van edificar en el boom del rajol; o els desbordaments de rius, com es va viure amb el riu Girona en El Verger en 2007. En canvi, en les nostres comarques no havíem patit mai massa problemes perquè vivim en barrancs i tota l'aigua que plou corre fins als rius, i on tenien problemes era on s'acumulava l'aigua, en la costa.
Però l'aigua erosiona els barrancs, i finalment comencem a vore els problemes. En Benillup, per exemple, alerten des de fa temps que el barranc de Caraita acabarà per menjar-se el poble.
I en Alcoi la situació també és delicada. En les últimes setmanes hem viscut despreniments a la Beniata, al llit del riu Riquer per darrere del carrer Casablanca, al riu a prop de l'Explora o a Sant Benet, on les pedres han tombat la paret d'una nau industrial. Però és que moltes vivendes i empreses d'Alcoi es van construir el seu dia molt a prop de barrancs, tan sols cal creuar el pont de Sant Jordi per a comprovar-ho, i el pas del temps ha erosionat el terreny sobre el qual s'assenten. De fet, altres empreses han alertat de la situació de murs de contenció o barrancs propers.
I a més de delicada, la situació és burocràticament complicada. Qui és el propietari dels terrenys i qui hauria d'encarregar-se de fer obres d'apuntalament i seguretat als barrancs? Per norma general, s'entén que el propietari de la construcció dalt del barranc és el que s'ha de fer-se càrrec. És el cas per exemple dels despreniments de la Beniata, que estan sota el campus de la UPV. Ací Ajuntament i Universitat estan negociant per vore quines actuacions poden fer, i si les fan de manera conjunta, amb una reunió prevista en els pròxims dies.
Però si el barranc és de riu, a més cal comptar amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que ha d'autoritzar qualsevol intervenció. La Confederació tan sols intervé amb un procés molt reglat en el que es fan estudis del risc potencial d'inundació, es plantegen actuacions, i s'analitza el cost per a saber si és viable, un llarg procés que no serveix per a obres d'emergència.
Siga quin siga el propietari, trobem l'altre problema, la inversió, perquè este tipus d'obres no són gens barates. Als propietaris de vivendes o empreses se'ls fa inviable, i fins i tot l'Ajuntament reconeix que no pot respondre econòmicament a tot. Per exemple, en la zona on el despreniment va tombar la paret d'una empresa a Sant Benet, el consistori té redactat un projecte per a drenar la zona i fer un mur, "però és car", expliquen. O la intervenció necessària en el pont d'accés al polígon Santiago Payá suposa vora 2 milions d'euros. Al Poble Nou de Sant Rafael està tallada la carretera per despreniments, i el vicealcalde Jordi Martínez explica que la solució no és gens fàcil perquè cal canviar el traçat de la via.
Jordi Martínez assegura que no preveuen riscos imminents, i que estan pendents dels problemes actuals, com el carrer la Milagrosa sota el pont del Barranquet del Soler. També diu que entre l'especial orografia d'Alcoi i que es va construir a vora de marge, "l'ajuntament no pot respondre a tot en el sentit econòmic. No tenim capacitat per a, per exemple, apuntalar tot el vessant del riu". Sí que treballen en diversos projectes puntuals i busquen inversió d'altres administracions o institucions.
Una solució difícil a un problema de la ciutat al que caldrà parar atenció i inversió en els pròxims anys.