‘Benvingut, Mr. Hodgkin’: la realitat més ‘hardcore’ del càncer
Mai ens havien parlat del càncer d’una manera tan sincera com ho ha fet José Luis Beltrán a la proposta ‘Benvingut, Mr. Hodgkin’. Una obra que ha omplert d’emoció i sentiment el Centre Cultural Mario Silvestre aquest divendres de matí de Mostra.
Critica teatral realitzada per Marta Rosella Gisbert Doménech
De gran potència sensorial. Així podríem definir ‘Benvingut, Mr. Hodgkin’, basada en fets reals per part del seu protagonista, víctima recuperada d’un càncer linfàtic fa tan sols un any.
L’espectador absorbeix des del primer moment l’angoixa que suposa aquesta malaltia, sense cap tipus d’escapatòria ni pausa.
Els moviments incessants d’aquest ‘monstre’ personificat que aguaita l’oportunitat per endinsar-se en un nou cos, les vibracions d’un ens fosc que balla, trontollant, en les nostres ments, amb ulls penetrants i tenebrosos. Les pulsacions augmenten amb tensió i intensitat amb cada transfusió de sang, on tot és Vermell fort, amb cada revisió, el cor eixint-se’n per la boca. Colors, tactes, música al ritme més techno perquè el tema és molt i molt ‘hardcore’. I el final, feliç.
Reitere. Mai ens havien contat el càncer d’aquesta manera. On no hi ha causes exactes ni culpables; on els guanyadors no es posen cap medalla de valents; on la història, que és pura humilitat en aquesta proposta, tracta de normalitzar i dignificar els pacients i malalts de càncer.
Res més i tot alhora, tot allò que els actors han desitjat que experimenten aquest divendres, i de manera molt intensa. Ens han convençut de què el triomf és estimar la por, i fer-ho sense por.