Black-face i les 'reaccions' alcoianes
Un nou 'lio' ha convulsionat el 'puntet' alcoià aquests dies. Des de Madrid, una entitat afro i feminista ha qualificat de racista la Festa alcoiana. Sempre ha estat difícil explicar fora del Barranc de la Batalla i el Port d'Albaida allò que fem i vivim entre la gasolinera de Bou i l'Eros. Però cada dia costa més si es barreja tot i es malinterpreta o trau de context. El cert és que l'alcoiania, la tribu defensora dels patges i el Deportivo demostren una vegada més que no hi ha límits per mobilitzar-se, 'esgarrar-se les vestidures' i arreplegar signatures. Sociòlegs i antropòlegs del món: ací estem per ser estudiats.
Aquests dies hem escoltat de tot referent als patges i a l'associació de fèmines afro que han interpretat que els patges d'Alcoi són una demostració de racisme. Hem escoltat de tot, com déiem. Des que la culpa és de Lorena Zamorano per posar un cartell de la cavalcada en l'estació d'Atocha a 'burraes' i barbaritats fent un ús exagerat de la defensa de l'alcoiania i apel.lant a la ignorància del personal que mai no ha vist la cavalcada. Ja saben, allò de ser i creure's el centre del món.
Una de les coses que més s'ha escoltat per carrers i bars és la capacitat per mobilitzar-se, deixar-ho tot, dissenyar 'memes' i cridar a les 'armas, armas, guerra, guerra' quan ens toquen 'lo nostre'.
Mentre a Ibi fan un polígon industrial a l'any, a Alcoi treiem pit i 'matem' pels patges. Està molt bé, però amb mesura.
No hi ha res més fort, potent i emocionable que les Festes o la Cavalcada, o l'Alcoyano. No hauria de ser així. La ciutat es cau a trossos, les empreses migren a Muro i ací no mancomunem res; però se'ns ompli la boca onejant la bandera de l'alcoiania. Ni tant, ni tan poc.
Passen les generacions i seguim igual: poca evolució i molta devoció.