Blai Benilloba Ruiz. Un supervivent del camp de Mauthausen

El passat dia 28 de novembre de 2018 ens despertàvem amb una noticia que mai ens haguera agradat escoltar, ens deixava als 99 anys Paco Aura Boronat, un dels últims supervivents del camp d’extermini nazi de Mauthausen (Austria). Sofriment, terror i angoixa impregnen les històries de tots aquells que van tindre la desgràcia de passar per l’infern de Mauthausen. Paco, va ser un dels 7.531 els republicans espanyols que van passar pel camp, encara que d’aquestos van perdre la vida un total de 4.816. D’aquells republicans que van aconseguir sobreviure a l’extermini en massa no sempre tenim la sort de saber d’ells, ja que romangueren en l’exili davant la impossibilitat de tornar a l’Espanya governada baix la dictadura franquista. En aquest aspecte, la tornada podia suposar-los l’empresonament, tortures o, inclús, la condemna a mort.

Hui, volem presentar la història desconeguda d’un socarrat va viure tota una odissea per Europa a l’acabar la guerra civil, buscant l’exili al país veí en busca de protecció i, posteriorment, passant i pel mateix camp de Mauthausen, el seu nom es Blai Benilloba Ruiz.

Blai Benilloba Ruiz, conegut pel malnom de “el Cistellero”, va nàixer al número 15 del carrer la Creu de Cocentaina, un 18 de novembre de 1908, fill de Blas Benilloba i Josefa Ruiz Pérez. Per la documentació, ens consta que fou militant a la CNT i també de la FAI, a més de ser vocal executiu del Front Popular. Al any 1939, acabada la Guerra Civil Espanyola i davant del greu perill de ser capturat per les tropes franquistes, Blai es va veure obligat a exiliar-se a França a través dels Pirineus, encara que poc després va ser capturat i enviat al camp de presoners Stalag XVII A (Kaisersteinbruch, Austria) per les tropes de la Wehrmacht, les quals havien entrat a França el 10 de maig de 1940.

El Stalag XVII A va estar un dels primers camps al territori del Reich i s’ocupava de l’àrea de Viena, Baixa Àustria i el sector de Nordburgenland, allotjant sobretot presoners de guerra i polítics. Blai deixà el camp al febrer de 1941, just quant aquest arribà a la seua capacitat màxima al camp amb 73583 presoners, 970 oficials i 220 civils. Aquesta massificació de presoners provocà l’aparició de malalties i epidèmies amb el conseqüent increment de víctimes, una d’elles va ser el tifus que aparegué al camp al desembre de 1942.

Així, un 7 de febrer, Blas és transferit, junt amb altres 200 espanyols, al camp de Mauthausen (Austria), portant el número de presoner 4532.

Des de desembre de l’any 1940 fins a abril de 1941 la deportació de presoners espanyols, especialment republicans, al camp pren un nou impuls, comptabilitzant-se un total de 4.408, els quals eren enviats a través de 12 transports. A Mauthausen, Blai va passar 4 anys i 26 dies, fins que les tropes americanes van aplegar la vesprada del dia 5 de maig de 1945, prenent el control definitiu del camp. Dies abans, entre els dies 2 i 3 de maig i, davant la imminent arribada de les tropes del bàndol aliat, les tropes de la SS van abandonar el camp, el qual queda baix la custodia de cos de policia de bombers de Viena.

"El 5 de maig, de 1945, un dia abans de l'arribada dels blindats americans, tots els presoners vam anar obligats a formar a la Apellplatz del camp i en un discurs ple de amabilitats, traduït en cinc idiomes, se'ns comunicava que la guarnició dels SS havia d'entrar en combat contra l'exèrcit enemic que s'apropava i per evitar que fóssim víctimes, se'ns convidava a refugiarnos en l'interior de la galeria més profunda, que per les seves enormes dimensions permetia albergar a tots els presoners. Alguns dels nostres companys van començar a moure, altres vacil·laven, però des d'altres files ens van arribar instruccions de no obeir. Un "NO!" Unànime va ser la nostra resposta que no imaginaba el sinistre Kommandant. Si haguessin aconseguit la "proesa" d'enterrar vius a tots els presoners, hagués estat, sens dubte, la major tragèdia de la història de Mauthausen " Testimoni de Mauthausen

Amb tot el nostre pesar, la història de Blai acaba ací, desconeixem que va ser d’ell una vegada va eixir del camp de concentració de Mauthausen. El més plausible, al igual que van fer molts republicans, es que fera vida en l’exili per evitar ser novament apresat. En aquest sentit, el recentment creat Fòrum per la Memòria Histórica i Democràtica a Cocentaina prega qualsevols tipus de ajuda que ens permeta reconstruir la història de Blai i donar-li el reconeixement que es mereix. Per aquest motiu, si algú vol contactar amb nosaltres ho pot fer enviant un correu a: memoriahistoricacocentaina@gmail.com

Fòrum per la Memòria Histórica i Democràtica de Cocentaina