Campament reial d'Alcoi. Nervis, mal de panxa, cues i estrés per una entrada
Fa dies, setmanes, que molts alcoians i visitants tracten d'assegurar un parell (o 10) d'entrades per a visitar el campament reial. Cues com si foren per a veure els Rolling Stones des de les 7 del matí en la Glorieta i estrés, molt d'estrés. Cal proposar els organitzadors alguna solució.
El campament reial no morirà d'èxit, però el cert és que moltes persones han desistit de pujar al preventori el màgic matí del 5 de gener per l'estrés que provoca comprar les entrades. Amb bus, sense bus, anticipades, per internet, en la glorieta... No s'ha de convertir aquesta genial idea en un mal de cap que acabe esgotant els pares i mares que són conscients de l'oportunitat única que per als seus fills suposa visitar el lloc on els patges lligen totes les cartes (TOTES) dels xiquets i xiquetes alcoians.
Com diria l'alienígena televisiva Belén Esteban, els pares i mares alcoians, per entrar al Tirisiti, per agafar lloc en l'adoració en la plaça o per a pillar dues entrades per al Campament Reial... maten. I no pot ser que s'haja de fer més cua en la Glorieta des de les 7 del matí per agafar dues entrades que en qualsevol comerç especialitat per comprar-ne dos per a veure a U2 en Dublín. Això sense comptar amb el tema d'Internet, perquè es bloqueja en dos minuts i es venen totes les entrades en un minut.
Queda demostrat que el Campament Reial és un autèntic èxit, que és únic i que als que l'han visitat els fa ressorgir amb força l'esperit del Nadal i l'amor per la Trilogia (amb aquest acte hauria de ser quadri-logia) del Nadal alcoià. Però, per favor, cal replantejar algunes qüestions.
-El nombre d'entrades. L'estrés i les carreres les atribuïm als pares, mares, avis i tios alcoians. Però, què fem amb els 'forasters' que volen vindre i no poden? Potser caldria ampliar el perímetre del campament perquè hi poguera haver més gent dins. Que no estiguera en un lloc tan concentrat i que la gent haguera de caminar més entre la zona dels paquets i la haima de l'Ambaixador (per posar-ne dues exemples). Amb més espai, més capacitat, menys cues i més entrades.
-I si el Campament poguera visitar-se ja el dia 4? No passaria res per fer-ne dos dies. Els patges ja poden estar el matí del 4 preparant coses. Són màgics i interpreten les cartes abans de rebre-les en la burreta. Molts xiquets ja les tiren a la bústia de Correus dies abans. És a dir, hi ha molt volum de cartes a llegir i no totes han de vindre per les burretes.
-Una vegada ampliat l'aforament, per últim, la manera d'accedir a les entrades es pot canviar. Per què no es poden comprar per exemple des de diferents llocs i no un dia a una hora tan concreta. En els comerços (damunt potenciarien que es visitaren les botigues de proximitat). Que per Internet només es venguen les que van amb bus i la resta en els comerços.
Crec que és possible que el Campament Reial d'Alcoi no tinga límit de venda d'entrades. Tot és qüestió de calcular el nombre de persones per minut que poden accedir, estar dins (depenent del perímetre)... perquè segurament estem parlant de poques entrades més de les que es venen. Però sense estrés.
Que servisca aquesta editorial com a proposta o reflexió, i mai com a crítica d'una iniciativa tan genial com ara única.
