Cartagena 'again' o com superar el trauma
A molts els ha sentat malament la sobretaula d'aquest dilluns 15 de maig. Una altra vegada el Cartagena, l'equip que ens va allunyar de l'ascens el 2009 i que ha provocat un gran trauma col.lectiu entre els alcoians i alcoianes amants del futbol. De fet, ni l'ascens posterior a Segona A ens serví per passar fulla. El tema del Cartagena és tabú. Tots els volien però ningú el volia. Ja que està, millor si l'encarem en la primera eliminatòria. Que ningú s'escarrarrife: aquest Alcoyano és molt fort i tenim a Gato, Àngel, Alvarito, David Torres, Jony... i a Seligrat
No s'enganyem, aquell esvaró de Fernando Martín fou pitjor que el 'Trata de arrancarlo, Carlos' de Carlos Sáinz i el 'Blanca, Blanca', de Blanca Fernández Ochoa. Dos episodis que formen part dels traumes i complexos d'inferioritat de tots els espanyols dels temps passats i que superarem -en part- gràcies al gol de Iniesta en 2010.
Però en el cas del Deportivo, tenim comptes pendents, molt amargs. No serveix ni l'ascens en Lugo, ni guanyar al camp de l'Efesé en Segona A, ni guanyar el trofeu Carabela als seus mateixos nassos. Tenim coses pendents, tenim una ferida al cor que cal curar. I ara tenim l'oportunitat de resoldre la situació.
Per sort, el futbol és un esport d'anada i tornada. Mai pots humilar el rival, ni subestimar-ho, ni traure pit quan guanyes de carrer. Sempre el futbol et torna la galtada, més tard que prompte. I segurament, el Cartagena no té res a veure amb aquesta història. Fernando Martín va esvarar i ens van marcar el gol. Més bé la cosa va contra nosaltres mateixos, i no contra el Cartagena.
Així que direm que, tenim una cosa pendent amb l'eliminatòria i la situació esperpèntica que es va viure al Collao (totalment possible en el futbol) aquella calorosa vesprada. No és res contra el Cartagena. Obviarem tot allò que es diu sobre la venda de jugadors locals ho deixarem de costat i pensarem que és llegenda urbana. Açò ho ha de resoldre l'Alcoyano contra ell mateix.
I per això, com ha dit el capità Mario Fuentes i l'entrenador, Toni Seligrat, és qüestió de tots, especialment del número 12, dels aficionats alcoians i alcoianes, que han d'acompanyar l'equip a Cartagonova diumenge a les 18h i sobretot, el 28 de maig a El Collao. Ahí està la clau, la solució al trauma col.lectiu.
Tenim a Gato, Torres, Barreda, Marc, Miguel, Alvarito, Ángel, Navarro, Ruso i al gran i experimentat Seligrat. Però sense els alcoianistes i el camp del Collao de gom a gom, serà molt dífícil somiar. Alguns no han tornat a veure imatges d'aquell Alcoyano-Cartagena de 2009 perquè van quedar en estat de shock. És el moment de canviar la Història i de tindre nous records. Amb tranquil.litat, amb bona lletra i gols. Confiem.