Casualitat sense temps

A terres gironines vam assistir a uns dels moments més tristos de la historia recent del Deportivo Alcoyano. No només per la golejada, ni pel mal joc, sinó perquè la sensació d'impotència i indiferència ja ha superat a l'enuig rutinari de les últimes setmanes. La pèrdua del goal-average contra rivals directes -bé, alguns ja no són tan directes- com l'Osca, Vila-real B, Gimnàstic de Tarragona, Guadalajara o Girona és molt més que un handicap (Ja s'han acabat els anglicismes per hui); és un símptoma de les dificultats que té l'equip quan s'enfronta amb situacions límit. O potser es tracta de la prova de l'autèntic potencial de l'Alcoyano: És el que hi ha?

La primera etapa de la lliga, però, pareixia confirmar-nos que hi havia sis o set equips pitjors que nosaltres, però ara la realitat és ben diferent. Amb la salvació cada volta més llunyana, no seria desgavellat començar a planificar la pròxima temporada, la del més que probable retorn a la Segona divisió B, grup III. Els optimistes diran que en cara queden quinze punts per disputar-se i que matemàticament encara estem vius, però sobre l'estat d'ànim no em podem dir el mateix.

Si és veritat que encara queda una (petita) porta per l'esperança, s'obrí el diumenge. Com ja vaig avançar fa unes setmanes, l'Alcoyano devia fer una ullada al Vila-real. L'equip groguet, que només tenia un 7,41% de probabilitats de baixar, finalment ho va fer en uns últims minuts dramàtics. El seu descens, com es sabut, s'emporta per davant al Vila-real B, un equip que sí ha fet els deures i es troba virtualment salvat. Ara mateix, descomptant el filial groguet, també perdrien la categoria el Nàstic, Cartagena... i l'Alcoyano. És a dir, tot i tindre un avantatge -ens sobra quedar els quarts per la cola-, és força difícil que ho aprofitem.

La travessia dura, plena d'esglais i bacs que tots esperàvem pot convertir-se en un sainet: si històric va ser l'ascens després de 42 anys, no més històrica serà l'oportunitat de salvar-nos sense tindre que pujar els quatre escalons que normalment són necessaris. Gràcies a una carambola a tres o més bandes, hem vist augmentat el nostre marge d'error. És una llàstima que, potser, ja siga massa tard.