El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

CD Alcoyano en 2019: les claus de la catàstrofe i el ressorgiment en Tercera

Vicente Mir, un dels entrenadors que estigué la temporada passda, ara entrena l'Hèrcules. 

2019 ha estat un any intens per a l'Alcoyano, des del primer partit a casa del Conquense, com l'últim a Cox davant l'Elx Il·lícita. La mateixa sorpresa causa, per a l'aficionat alcoianista, haver baixat de categoria, com no haver perdut encara a Tercera Divisió. Després d'un descens, és habitual que els equips no s'adapten a la categoria, l'afició es distancie del club i alguns jugadors vinguen a 'passejar-se' per El Collao i altres camps de gespa artificial. No ha sigut el cas del Deportivo.

 

Ningú pensava la temporada passada que el Deportivo descendira al pou de Tercera Divisió per jugar davant Benigànim, Silla o Atzeneta. Malgrat que és l'únic equip que encara no ha jugat l'Alcoyano, també haurà d'enfrontar-se a l'Intercity que, com bé diu el seu nom, no sabem en que ciutat estarà eixe club la temporada vinent.

Tornant al Deportivo, 2019 començà pensant en el mercat d'hivern. Pino, amb un sou i contracte quasi de Segona Divisió, venia a l'Alcoyano per fer gols i intentar allunyar-se de la zona de descens, de la qual estàvem només 3 punts per damunt en gener de 2019. El fitxatge galàctic no fou suficient per alliberar-se de la catàstrofe. Jugadors desmotivats on Bañuz, des de la porteria, era l'únic que ens podia salvar. Però les mans del porter d'Elx no foren suficients per a evitar el descens.



Hi hagueren molts partits claus. No van ser capaços de guanyar a l'Hèrcules al Rico Pérez, es van deixar empatar davant el Castelló en l'últim sospir, guanyaren a Peralada i ho tenien tot al seu favor.

Però el partit que ho va rebentar tot fou el del Conquense. L'Alcoyano depenia de si mateixa. Ho tenia fàcil: guanyar a un equip ja descendit a El Collao. Només aixó. Després del gol de Rubio a la primera part, al minut 89 Luis Hernaiz va fer l'1-1. L'Alcoyano ja no depenia de si mateixa i Bañuz plorava. Tocava estar pendent de Castalia on estava jugant-se el Castelló i Barça B. El Castelló va marcar a baló parat el 2-1i va aconseguir la salvació. L'agonia s'allargava i havien d'esperar la setmana següent.

El sorteig va voler que el rival fora el Celta B. Més lluny impossible. Eliminatòria desastrosa, perduda i al pou de Tercera.

 

'Alcoianitzar l'Alcoyano'


Des del moment en que l'Alcoyano va baixar, Juan Serrano i la seua directiva tenia una tasca molt complicada, tornar a il·lusionar a l'aficionat blanc i blau. Per començar, fitxaren a José Luis González per tal de conformar un equip compensat. 'Alcoianitzar l'Alcoyano' fou l'expressió més repetida durant la presentació de Josele. Ara només s'havia de actuar i que no foren només paraules.

Un dels primers dilemes fou el de l'entrenador. Després d'utilitzar la paraula 'Alcoianitzar', els dos noms que estaven damunt la taula eren David Porras o Vicente Parras. Pareixia lògic. Alcoianitzar és sinònim de David Porras, però finalment vingué Parras. El temps li ha donat la raó a l'Alcoyano i la temporada és difícilment millorable respecte als números (equip més golejador i menys golejat).

Un exercit de jugadors de la comarca o del juvenil començaren a passar per la zona noble d'El Collao durant l'estiu a fer-se la foto amb l'elàstica del Deportivo: Pablo Carbonell, Raul González, Josué, Aracil, Antón, Juli, Chato o Devesa. Tots estos substituïren als Braulio, Eldín, Córcoles... Els nous fitxatges s'afegien a Navarro i Óscar Díaz (unics jugadors de la temporada passada que es quedaren). També vingueren vells coneguts amb la il·lusió d'un juvenil com Pau Franch, Fran Machado o Jony.

 

L'Alcoyano de rècord

 

Arriba l'inici de la temporada i molts encara estan farts de l'Alcoyano, que va fer riure la temporada anterior per allà on passava. El rival del primer partit fou el Benigànim. No fou el rival més atractiu, però alguns aficionats es desplaçaren al municipi valencià. Les ganes de futbol es van acabar poc temps després de començar el partit quan el Benigànim va marcar l'1-0. De segur que algú va pensar en anar-se'n del camp. Finalment el partit va acabar en 1-3 i ahí començava la vertadera temporada de rècord de l'Alcoyano.

La temporada està sent perfecta amb només 4 empats i 14 victòries en lliga. Però no només el Deportivo ha aconseguit guanyar a equips de Tercera. També ho ha fet davant el Castelló en els penals a la Copa Federació, malgrat que el conjunt d'Óscar Cano va impugnar el partit i li van donar la raó. Però el que passa en la gespa, queda en la gespa.


Després d'estar intractable i aconseguir un rècord europeu, el Deportivo no té rival a Tercera i vol ascendir sí o sí de categoria. 'Alcoianitzar' funciona, els experiments no, i aquesta temporada tenim la prova.