Com afecta la gestió forestal al despoblament
Ja comencen a eixir els primers brots verds a la Vall d'Ebo després de l'incendi, però es necessita temps per deixar que la natura regenere.
El trist incendi en la Vall d'Ebo este estiu ha mostrat que per molta protecció que tinga un terreny, no podem assegurar que esquive el foc. Institucions públiques, empreses i experts han de treballar de manera conjunta per a prevenir els incendis i revertir les seues conseqüències, sobretot en zones forestals i de pobles xicotets. Alcoi ha acollit hui un debat organitzat per FEDAC sobre esta qüestió.
La Cambra de Comerç d'Alcoi ha acollit este 6 d'octubre la trobada organitzada per FEDAC i UEPAL, la patronal provincial, per a parlar sobre gestió forestal l'impacte que té en el nostre territori. S'acotava sobretot a la zona de la Vall d'Ebo, on este estiu han patit l'incendi més gran que mai ha viscut la província d'Alacant, i que ha afectat 12.000 hectàrees de massa forestal.
Més enllà del més que evident mal a la natura, els pobles de la zona també pateixen amb conseqüències econòmiques derivades de l'incendi: es veu ressentit el turisme i altres sectors que treballen amb la natura, i no ajuda per a res al ja complicat problema del despoblament.
En la trobada de hui s'han assegut a la taula institucions, empreses i experts moderats per Natxo Gómez, president de FEDAC. Presents, Antonio Córdoba, coordinador d'incendis forestals del Consorci Provincial; a Javier Sendra, com a diputat d'emergències i alcalde de Planes, un dels pobles afectats; a Indira Amaya com a representant de l'Associació de Turisme Interior; o Jorge Olcina, catedràtic d'anàlisi geogràfic de la Universitat d'Alacant. També havia representants dels empresaris per part de UEPAL, el director general de Medi Ambient de la GVA o el president de joves agricultors d'Alacant.
Jorge Olcina ha explicat que l'escenari present i futur al Mediterrani és complicat, amb estius cada vegada més llargs i temperatures elevades més hores al dia, la qual cosa no ajuda en la prevenció d'incendis. I advoca per fer una molt bona gestió de la serra: "tales selectives o la recuperació de la ramaderia en alguns punts, són mesures que caldrà estudiar". I per a la Vall d'Ebo recomana deixar el seu temps a la natura. Explica que és la zona de major precipitacions en la Comunitat Valenciana, ha plogut molt enguany i el terra estava humit, el que ha ajudat que ara la regeneració siga possible. De fet, assegura Olcina, els primers brots verds a la zona afectada ja estan eixint.
Ara cal deixar a la natura i el temps treballar, però això suposa també protegir la zona perquè els temps i la natura treballen sense interrupció humana. Tot i que ja no hi ha tants arbres a la Vall d'Ebo, s'ha de mantindre totes les proteccions com si fora terreny forestal. I a més les proteccions s'han de controlar, "si són proteccions sense ca gestió, de què serveix?" diu Javier Sendra, alcalde de Planes, qui recorda que la serra és la "joia" de molts poblets xicotets de la zona.
Des de UEPAL confien que estos debats ajuden a estar preparats. El seu vicepresident César Quinanilla diu que "açò va a més, i hem d'estar preparats. Tan important és prevenir-los com prendre mesures".