Començar de nou a Serelles

Des de la Regidoria d’Urbanisme s’han permès moltes accions que ens han deixat un panorama prou desolador. Amb optimisme i amb moltes ganes de fer coses pel bé de la ciutat sempre hem tractat de vore el positiu i no parar fins trobar la solució. Uns ja no la tenen, com es el cas de La Rosaleda, on tenim clar que ens costarà molts diners a tots els alcoians. Altres com el famós Hotel de la Font Roja s’han pogut detindre a temps. Però tenim un cas que està a mig fer com es la Urbanització de Serelles.

Serelles és un dels casos de gestió mes desastrosa per Alcoi. Des del govern del PP es tractava de fer una ciutat dispersa, amb macrourbanitzacions al voltant i es varen oblidar del centre. Cal dir que realment al centre d’Alcoi i al barri del Partidor tenim una gran quantitat de solars per construir i edificis que precisen de la seva rehabilitació. Per suposat, si volem una ciutat amb vida hem de començar pel centre. Totes les estadístiques i previsions ens diuen que la població d’Alcoi no va a créixer considerablement en el futur, i a més sabem que tenim limitacions provocades per un entorn privilegiat, rodejats de parcs naturals i rius. Amb tot açò la conclusió és clara, la ciutat ha de créixer regenerant el seu propi interior, de dins cap a fora. Eixa és l’aposta que des del govern volem traslladar, la ciutat sostenible.

Dit tot açò ens trobem amb una urbanització de Serelles que trenca tots els conceptes de ciutat sostenible. Una urbanització que des del PSOE, els altres grups de l’oposició i per suposat associacions ecologistes ens vam mostrar en contra, però que a dia d’avui és una realitat. Es va promoure per Luxender, agent urbanitzador i propietari majoritari dels terrenys en aquells anys i amb un sobredimensionament que no contemplava el bé de la ciutat, sinó l’enriquiment de l’urbanitzador i propietari. Tot açò unit a la permissivitat del govern del PP ens ha dut al estat en que es troba ara. Però la realitat és que no ens hem d’oblidar ni girar l’esquena a les empreses i alcoians que viuen o tenen il·lusió de viure en aquesta urbanització. L’opció fàcil, era esperar, com ja va fer l’antic govern, amagar-se i perdre el temps per a que els problemes es solucionen tot sols.  Nosaltres hem optat per la feina. No tindre por i amb el suport dels tècnics i funcionaris que ens ajuden, trencar amb el conveni de Luxender i fer-se endavant amb la urbanització, per a que tinga les condicions necessàries per què qui vulga puga anar a viure i ser feliç allà.

El decidir per la gestió pròpia de finalitzar l’obra de la urbanització no s’ha pres en un moment i compta amb informes de viabilitat redactats al llarg d’aquestos mesos. Es tracta d’una feina molt laboriosa que s’ha pres amb la premissa de que al poble d’Alcoi no li reporti cap cost econòmic. Amb l’estat precari que ens ha deixat l’antic govern del PP les arques municipals, no tenim marge per errors. Per això es va decidir per la incautació dels avals de Luxender, en total més de 3,5 milions d’euros. Lògicament a l’empresa no li pareix be, però, com he dit, les decisions al nou Govern es prenen tenint en conte el bé del poble i no interessos econòmics d’empreses privades.

El conveni de Luxender amb l’Ajuntament compren la construcció d’una urbanització amb totes les seves infraestructures i serveis públics perfectament finalitzats, i l’obligació d’una Administració  responsable com la que tenim ara és fer acomplir els contractes. Per això tenim el recurs de la incautació dels avals que ens permet acabar totes les obres públiques, és a dir: un viaducte, un
dipòsit d’aigua, lluminàries trencades, deficiències amb el reg, i altres de menor entitat que existeixen als carrers, que seran en el futur carrers d’Alcoi.

A més a més, el Govern treballa per a que l’expedient sancionador obert per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no tinga conseqüències desfavorables per al ciutadans d’Alcoi.

La responsabilitat d’estar al Govern ens du a prendre decisions que no son fàcils; aquest és un clar exemple. Ens hem reunit amb el Jutge del concurs de creditors, amb advocats, tècnics i propietaris. Després de mesos estudiant la viabilitat de la decisió per fi hem arribat al desenllaç. Pensem que és la millor manera de tancar, passar pàgina i començar a construir entre tots una ciutat sostenible i de futur.

NATXO GÓMEZ
Regidor d’Urbanisme