El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Mireia Martí Expósito,

Mireia Martí Expósito

Comiat al 2021: un any d'aprenentatge que dona pas a l’any de les noves oportunitats

Era cinc de gener de 2021 a les 21.30 hores de la nit quan vaig traure el cap al balcó i vaig observar com els focs artificials, que naixien de la pl…

Era cinc de gener de 2021 a les 21.30 hores de la nit quan vaig traure el cap al balcó i vaig observar com els focs artificials, que naixien de la plaça d'Espanya, il·luminaven la ciutat del Nadal. Dos segons més tard, vaig fixar la meua mirada en la televisió, on estaven les Seues Majestats adorant al xiquet Jesús en un pesebre nostàlgic per la falta dels rostres d'il·lusió en un any tan atípic. “L’únic que demane als Reis Macs és que es faça curt el compte enrere per a veure l'adoració amb tota la seua essència l’any que ve”, vaig dir-me.

L'any va començar amb aquesta falta d'adrenalina que ens dona una de les nits més màgiques de l'any a Alcoi i, a l'espera del pròxim 5 de gener, hem viscut un any ple de moments esperançadors.

Després de l'estrany Nadal del 2020, el poble alcoià va viure un subidón amb la victòria davant el Real Madrid, una alegria en plena onada de contagis. Molts de nosaltres coneixíem a algú contagiat per aquestes dates, però teníem una cosa en la qual creure: la vacuna.

La vacuna, “l'esperada solució a la pandèmia”. Durant els següents mesos es va vacunar per franges d'edat i, al març, ja podíem abraçar amb menor por, però encara present, als nostres preuats ancians. Sens dubte, una de les millors notícies. Els rostres i l'actitud de la gent va anar tendint al positiu a poc a poc. Teníem més llibertat, pareixíem més feliços i cada pas al futur era més esperançador. Podria dir-se que gran part de nosaltres vam posar data de caducitat a la pandèmia. Encara teníem l'esperança al 10000%... Que innocents.

Amb la primavera va arribar abril, i amb abril una lleugera aroma a les festes de Moros i Cristians que, per segon any consecutiu, no se celebraven. A l'estiu vam veure la llum final del túnel: vacunació massiva i escassos casos positius. L'erradicació de “el bitxo” estava trucant a la porta.

I, de sobte, ja estàvem al mes del Mig Any, l’esdeveniment que recordarem com la primera vegada que la Festa va tornar al carrer després d’any i mig. Plena esperança i pura emoció amb els primers concordes de l'himne de Festes en el Cantó el Pinyó, felicitat amb l’olor d’olleta i entusiasme per les pròximes Festes: “aquest pròxim any, ja toca de veritat”, s'escoltava per la Glorieta.

En aquells dies, tot anava vent en popa: segona i tercera vacuna i un lleuger respir que ens feia recordar el 2019, quan del no-res i d'imprevist… Omicrón desbanca a la variant Delta i comença a arrasar amb tot el que agafa. Pugen els contagis a contracorrent, augmenten les restriccions just abans de les festes de Nadal i, contradictòriament, ser negatiu és molt millor que ser positiu. Què està passant i què ha de passar perquè açò s'acabe? La incertesa passejara comença a ser eterna.

El 2021 s'ha convertit en un any de continu aprenentatge; un any de si, però al final no; un any amb final quilomètric i una esperança destrossada. Ara donem la benvinguda a un any de… de què? De contínua espera? De més esperança? En absolut. Caure en una imitació del dia de la Marmota adaptada a més d’any i mig de pandèmia és una opció inviable que deriva en la desgana.

Per això, propose que comencem el 2022 amb més entusiasme que el 2021. Posem en pràctica tot l'aprés de l’any que deixem i apliquem-ho als nostres dies. Gaudim de cada segon i oblidem-nos dels comptes enrere, perquè esperar no és la millor solució. Allunyem-nos de l'odi, de la frustració i dels mals sentiments. Però sobretot, acollim el 2022 com l'any del temps que no ha de perdre's, perquè de les situacions adverses, naixen les millors oportunitats.

Ja és quasi 5 de gener i el meu compte enrere acaba, de moment, amb èxit: tornaré a veure l'adoració en viu i en directe. Escoltaré de nou els focs artificials en primera persona i sentiré l'emoció de cadascuna de les persones presents, tot això mentre els patges reparteixen amb les seues escales roges els desitjos escrits en les cartes a les Seues Majestats.

Després de tot aquest any, no és d'estranyar que la meua carta s'haja simplificat encara més i, per això, l'única cosa que li demane als Reis Macs és deixar de costat l'espera i veure totes les situacions com a noves oportunitats.

 

Feliç Any Nou. 

Mireia.