El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Rubén Lledó,

Rubén Lledó

Comunicat sobre la Vaga Feminista Mundial 8 de Març a L'Alcoià i El Comtat

Des de les nostres comarques ens sumem al conjunt del Moviment Feminista que fa pública la convocatòria oficial de la VAGA GENERAL FEMINISTA per al proper 8 de Març.  

Aquesta iniciativa es suma a la campanya per la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món.

Fem una crida a la ciutadania en general i a totes les dones en particular. El proper 8 de març paralitzarem tots els treballs, fins i tot aquells que realitzem gratuïtament a les llars i espais privats.

Ens convoquem per paralitzar tota la societat des de quatre àmbits: llars, consum, estudis i treballs de tot tipus, legals o de economia submergida, a l’àmbit públic o privat, que inclou també les tasques de cura a la societat i a la família; treballs que cap persona veu, o bé que fem amb una menor remuneració que quan els fan els nostres companys. Prou ja de tantes violències i desigualtats.

Convoquem per a fer front a un model patriarcal que perverteix, en nosaltres, les funcions que són imprescindibles per el desenvolupament, avenç i creixement de la societat.

Convoquem per a que comencem a desmuntar els estereotips, els prejudicis i l’opressió a la que ens sotmeten els models imposats des d’una construcció androcèntrica de la història i de la societat que ens vol fora de l’esfera pública i els espais de poder i de representació.

Prou ja de la disposició i manipulació dels nostres cossos i de les nostres vides!

No som mercaderies ni objectes al servei de desitjos aliens.

Pararem les feines de les nostres llars. Demanem que el conjunt de la família s’implique en les tasques de cura de persones grans, de xiquetes i xiquets, de les tasques de neteja i demés. Són unes tasques vitals per al nostre dia a dia i han de ser compartides. 

Deixarem de ser consumidores. Els mercats ens sancionen per duplicat, només per ser dones. Per una banda, els productes que ens són imprescindibles (com compreses), són considerats articles de luxe. Per altra banda, volem acabar amb la lògica comercial per la qual els productes s’encareixen només pel fet de ser per a les dones. 

Però a més, volem deixar de ser model/producte de consum.

Prou ja del dictat de normes sobre la nostra aparença física. Els nostres cossos no han de ser reclam per incitar al consum.

Deixarem buides les aules. Recordem que els nostres expedients acadèmics són brillants, que som majoria en els estudis universitaris i que, malgrat això, la bretxa de gènere no ens permet accedir als llocs que ens corresponen per dret i per mèrits propis. Els llocs més alts a la política i a les empreses estan copats majoritàriament per homes. Són ells qui prenen les decisions.

En el nostre treball. Visualitzarem la desigualtat existent als diferents llocs de treball, les mateixes feines amb diferents sous, els sostres de vindre que no deixen a les dones accedir als càrrecs més alts. No consentirem que ser dona siga la principal causa de pobresa, i amb més incidència encara si una té més de 45 anys, és migrant, d’una altra raça o ètnia o és trans. Aquesta precarietat ens porta a ser treballadores a temps parcial sense haver-ho desitjat i la mà d’obra més exposada a l’atur.

L’embaràs no ha de ser objecte d’acomiadament o de marginació laboral, ni ha de perjudicar les expectatives vitals, personals o professionals.

Exigim prestacions socials que permeten dur a terme les tasques de criança, cura i acompanyament familiar en condicions d’igualtat de gènere i dignitat per a totes les persones implicades. Volem que la cura siga considerada com un bé social de primer ordre, de sosteniment de la vida i de coresponsabilitat.

No volem seguir ser la mà d’obra gratuïta que compensa les retallades pressupostàries als àmbits de la salut, serveis socials i educació.

No hi serem TOTES enguany. Cada any ens ASSASSINEN. Denunciem l’absència de polítiques efectives que acaben amb els feminicidis. Cal que el Pacte d’Estat, recentment signat, vaja, necessàriament, acompanyat del pressupost que permeta dotar de mitjans i recursos per al desenvolupament de polítiques reals i efectives per tal d’aconseguir una societat lliure de violència de gènere.

Denunciem la violència a la que se’ns sotmet pel sol fet de ser dones. Una violència que ens amenaça de manera física, verbal, econòmica, mèdica i moral, que ens viola, que ens sotmet a assetjament, que ens menysprea, que abusa de nosaltres. Violència social, institucional i sistemàtica.

Volem denunciar la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem, com ciutadanes, la corrupció com causa fonamental de la dita crisis i de les retallades. Denunciem, com ciutadanes, la greu repressió i retallades de drets que estem patint per mitjà de l’aprovació de lleis que ens reprimeixen i empobreixen.

Denunciem que les nostres germanes procedents d’altres cultures i que viuen en el nostre país no siguen reconegudes com subjectes de ple dret, afegint a la seva condició de migrants la de ser dones en una intersecció de gran vulnerabilitat. Prou de racisme i d’exclusió.

Denunciem també l’homofòbia i la transfòbia tant social com institucional que pateixen moltes companyes, com una forma més de violència masclista, ja que no són reconegudes com subjectes de ple dret, tot afegint la seva condició a la de ser dona. Prou ja d’opressió per la nostra identitat sexual.

Col·lectius 8 de març i Dones