Desde UI compartim, reivindicant el nostre dret a la lliure expresió, i cumplint la tasca de concienciar a la nostra comunitat sobre la violència de …
Desde UI compartim, reivindicant el nostre dret a la lliure expresió, i cumplint la tasca de concienciar a la nostra comunitat sobre la violència de gènere, del que ha passat aquest 5 de març a la Cursa de la Dona.
Estava prevista la nostra participació per donar suport a la jove agredida, i donar veu a les dones. No sens ha permés parlar, ja que al manifest, es mencionava un comentari desafortunat de l' alcalde, que no podiem ni deviem, passar per alt. Creem que comentaris com aquest no deuen acceptar-se sinò que és possitiu per a totes i tots, qüestionar-los per fer la seua deconstrucció.
En cap cas es perseguia atemptar contra una persona concreta, sino visibilitzar actituts que no hem de donar per vàlides, sinò tractar de fer veure el seu transfons per tal d' apendre i millorar.
Han sigut membres de l' Ajuntament qui ens han amenaçat en represàlies si parlavem. Altres, directament ens han negat el dret a agarrar el micrófon i fer ús de la nostra llibrertat d expresió.
No ens han dixat parlar. Ens han negat el dret a ocupar el nostre espai.
Ens han amenaçat en una denúncia, i ens han acusat de no pensar per nosaltres mateixa, sinò estar manipulades per tercers. Com si no puguerem tindre opinió pròpia. Actitut, per cert, irònicament masclista.
Ens sentim despreciades. Insultades. Censurades. Callades una vegada més, baix l abús de poder. Un acte que devia ser la veu de les dones, s' ha convertit en el seu silenci. La indignació dona pas a la ràbia. I la ràbia a la tristesa, perque el vertader propòsit de hui no era altre que acompanyar a una jove, que a la fi, heu conseguit deixar soles.
L'acte del 5 de març devia ser d' unió, no de censura. Per ella, per nosaltres, per totes. No ha sigut així, cosa que ens dol i ens indigna profundament.
A continuació, transcripció del Manifest que Utopia Iguala tenia previst llegir a Muro el 5 de març
Desde Utopia Iguala expresem la nostra rotunda condemna a la horrible violació d' una de nosaltres el passat dissabte.
Expresem el nostre suport i recolzament a la jove, i el nostre absolut rebuig a un acte misserable, lamentable i repugnant que no tolerem de cap forma.
Nosaltes diem NO. Diem NO a les relacions que no naixen del respete i el lliure consentiment.
Diem NO, a ser cossificades i tractades com a objectes del plaer d un altre.
Diem NO, a que el nostre cos siga invadit, tocat, insultat, i agredit.
Diem NO, a l' abús patriarcal. A segles i segles d' opresió sexual que ens ha fet creure que la nostra propia sexualitat no ens pertany.
Diem NO, a una violació que atempta contra l' integritat física, sexual i psicològica d' una menor, una dona, una xiqueta, que no tenia perque passar per una cosa aixi. Perque lliures som i lliures, vives, i sanes, ens volem.
Diem NO a les últimes declaracions del nostre alcalde, on diu “que son coses que han passat i passaràn sempre” Ja està BÉ! NO a la normalització d' aquestes atrocitats.
NO a la cultura de la violació.
NO a una societat que culpa a la víctima.
Com a societat, en qué fallem?
Que més té que passar per a que entengam que volem ixir, ballar i divertir-se sense por?
Que volem tornar a casa soles sense anar pegades a un teléfon o a una amiga?
Que volem vestir com ens done la real gana?
Que volem dir SI quan volem dir SI i dir NO quan volem dir NO.
Que tenim dret a canviar d' idea i a que se'ns respete.
Que no som nosaltres qui tenim que canviar, sino qui agredix i viola.
Que els dubtes no tenen que sobrevolar sobre qui patix la agresio sinò sobre aquell que la comet.
En definitiva, que som Nostres, de nosaltres mateixa, i no acceptem res més que eixe respete.
No podem viure a una societat que normalitze l' abús perque ha passat "sempre". Si ha passat SEMPRE, és hora de que no passe MAI, i per eixe MAI hem de lluitar juntes, junts.
No podem viure a una societat que ens responsabilitze a nosaltres del mal fet per un altre.
Desde la ràbia. Desde la indignacio. Però ja mai més desde la vergonya i la culpa.
Desde la creència de que una societat diferent, més igual, és possible, diem NO a la violència fisica, psicològica i sexual.
Per nosaltres. Per Tu. Per totes. No és No.