"Ha passat Nadal, Sant Antoni, Carnestoltes i ja enfilem Falles i continuem esperant".
Ja fa més d'un any que la Comunitat Educativa de l'Andreu Sempere va iniciar les protestes pel retard de la reforma, i des del passat mes de novembre s'intensificaren amb concentracions cada setmana. I així seguirà mentre no liciten les obres. L'última ha sigut este dilluns 12 de febrer, i des de la Comunitat Educativa fan saber que esta espera ja els desespera.
"Ha passat Nadal, Sant Antoni, Carnestoltes i ja enfilem Falles i continuem esperant.
Ens diuen que és un projecte complexe: construir el túnel del Canal de La Mànega va ser un projecte complexe.
Ens diuen que són 2000 pàgines, 1900 de les quals ja estaven a l'anterior projecte que es va licitar.
Ens diuen que es tracta de fer les coses bé: com si fins ara no s'hagueren comés errors, el primer de tot la memòria valorada insuficient que ha determinat en part la situació actual.
Continuem esperant mentre l'Ajuntament d'Alcoi revisa el projecte.
Com expliquem que la política hauria d'executar el poder per garantir el bé comú de la societat?"
Recordem que en gener del 2022 es va licitar el primer projecte de reforma, amb un pressupost de 3,7 milions d'euros, però cap empresa es va presentar. Des d'aleshores l'institut espera una modificació del projecte i una reforma que no arriba, i ja fa 20 anys.
Una situació complicada perquè el centre continua donant espenta a projectes i programes, però no compta en un centre en condicions; ni pot oferir seguretat a les famílies sobre el futur més immediat de l'alumnat. No es pot avançar amb tot en caixes esperant una mudança que no arriba.
Cada setmana, en el segon pati, l'alumnat es concentra a l'accés del centre i es llig el següent manifest:
I ja van 20 anys!
Continuem amb les accions reivindicatives que vam iniciar en gener de 2023.
20 anys donen per a moltes coses. En aquest temps podem viure el pas de la infantesa a l'adolescència, un moment decisiu de les nostres vides a les quals potser no se li presta l'atenció que deuria. També en aquest temps descobrim parts de nosaltres que no sabíem i, si ens orienten bé, fins i tot podem fer front als grans reptes que suposa convertir-nos, a poc a poc, en adults. Descobrim l'amistat en majúscules, els primers amors i ens convertim, per fi, en persones que, amb els coneixements adquirits i les experiències viscudes, poden fer créixer la societat en què vivim.
Dues dècades són, sens dubte, temps més que suficient per a construir un futur. I, no obstant això, en el cas de l'Andreu Sempere, 20 anys no ha sigut temps suficient. Continuem esperant que se li done la importància que mereix aquest pas de la infantesa a l'adolescència del nostre alumnat que mereix un lloc digne on construir la seua “història”. Ells necessiten saber que la seua educació importa i per molt que els seus professors els ho repetim cada dia i que ens esforcem per salvar els obstacles que suposen les classes mal condicionades, les goteres, els forats en el sòl dels patis, la falta d'espai i una infinitat de despropòsits constructius, no el podran apreciar relegats a unes infraestructures que dificulten l'ensenyament de qualitat. Com creuran en el seu futur si els governs competents no creuen en el seu present? Les promeses de reforma d'aquests 20 anys han anat caient una rere l’altra i amb aquestes l'oportunitat d'apostar pels alumnes que, al llarg de generacions, han passat per aquestes instal·lacions cada dia més obsoletes. És temps més que suficient per a dotar aquest centre de la dignitat que li correspon i a la qual, professors, pares i alumnes ja no li podem posar més pedaços. Per això demanem, hui i tots els dies que seguiran fins que realment se'ns escolte, que deixen de donar excuses i que es posen a l'altura que mereixem la gent de l'Andreu Sempere.
20 anys esperant la reforma. Quants més passaran?
