Crida d'auxili des d'Alcoi i Benilloba per un cas de pena de mort a Malàisia
El 5 de gener de 2018 un jutge de Kuala Lumpur (Malàisia) va condemnar a mort a Víctor Parada, un home d'origen bolivià però que havia residit a Benilloba des de 2002 fins a 2009. A Malàisia encara no està abolida la pena de mort i el delicte de Víctor fou el de transportar 450 grams de cocaïna des de Bolívia a Malàisia dins del seu cos. El tràfic de droga a aquest país asiàtic és considerat com a delicte capital.
La família de Víctor que viu a Espanya (entre Alcoi i Benilloba) es troba en un moment de desconcert perquè no saben quin serà el seu futur, ja que el seu advocat els ha informat que poden recórrer la pena de mort de Víctor, encara que els tràmits podrien durar 2 anys.
La família vol que el seu fill pague la condemna pels seus fets, però no amb la pena capital. Sentències recents al territori valencià similars han condemnat a un individu amb 6 anys i 1 dia de presó per portar 2 kg de cocaïna. Altra també del TSJCV, condemna a una dona per 3 kg de la mateixa droga amb 6 anys i 1 dia de presó. Condemnes benvolents comparades amb la pena de mort.
Amb la difusió d'aquesta història, que també afecta les nostres comarques, la família demana qualsevol tipus d'ajuda o assessorament per rebaixar la pena de Víctor Parada.
Però que li va fer a Víctor arribar a aquesta situació? Silvia Vargas, mare de Víctor, ens ha contat la seua història.
Silvia viu a Benilloba actualment des del 2002. És d'origen bolivià però té la nacionalitat espanyola. Un dels seus 4 fills és Víctor Parada. Ell vivia a Benilloba fins a 2009 i va ser deportat a Bolívia per estar en situació il·legal en Espanya. Quan estava a Benilloba, feia algunes feines de fusteria en l'escola del municipi. Fins i tot va participar de les festes de Benilloba.
El primer treball que Víctor va tindre en arribar al seu país d'origen també fou de fuster. Els sous allí són molt baixos i cobrava uns 150 euros. En 2010 coneix a la dona que, posteriorment, seria la mare del seu fill, Lucas. Quan va nàixer el seu fill, Víctor va buscar una nova feina en l'empresa de sucre Unagro. El sector del sucre depén de l'estacionalitat i només podia treballar durant 6 mesos a l'any. Els altres 6 mesos va treballar de soldador. És important saber que aquesta empresa no el va assegurar.
La mala sort va voler que Víctor sofrira un accident laboral. Una biga de ferro li va aixafar la mà sofrint l'amputació d'un dit. A més, la mà se li va quedar pràcticament inútil. En Bolívia no hi ha Seguretat Social i l'empresa no volia fer-se càrrec d'aquest accident laboral. Finalment l'acomiadaren perquè no podia treballar. Després de l'accident, no rep cap prestació econòmica per mantenir a la seua família. A banda de tots els problemes econòmics, la mare del seu fill l'abandona i ell es va quedar a càrrec del xiquet.
La seua família intentava ajudar-lo des d'Espanya però tampoc era suficient. Amb aquesta desesperació, coneix a un xic sud-africà que s'ofereix a deixar-li diners. Més tard, la seua família s'adona que eixe home era un narcotraficant. Aquesta persona, de la qual es desconeix la seua identitat, passat un temps, volia que Víctor li tornara els diners, però ell no podia treballar pel seu accident laboral. Aquest home li ofereix una via per tornar-li els diners: transportar droga en un viatge. Víctor, davant la desesperació de veure que no podia tornar els diners d'una altra manera, accepta fer de 'mula'.
El 27 d'octubre de 2013, un dels germans de Víctor rep una criada informant-lo que havia sigut detingut per portar droga. Gràcies al prefixe de la trucada, esbrinen que és de Kuala Lumpur (capital de Malàisia). La mare de Víctor, que viu a Espanya, es trobava desesperada i va fer tots els tràmits possibles per tal de saber que li havia passat al seu fill i el perquè de la seua detenció: cridà a l'Ambaixada de Bolívia en el Japó, a l'ambaixada en Madrid, al consolat de Bolívia en València, etc. Sa mare no rep cap tipus d'ajuda i realment no sabia l'estat del seu fill.
Dies més tard de la detenció reben algunes cridades que deien literalment que "necessitaven 10.000 dòlars o si no executaven al seu fill". Un mes després de la seua detenció, Víctor aconsegueix posar-se en contacte en sa mare, i l'únic que els demana era que cuidaren del seu fill, que estava amb una amiga seua.
La família de Víctor ja s'ha gastat molts diners amb advocats, traductors, viatges a Bolívia i a Malàisia, etc. Després de tots els esforços, el 5 de gener de 2018 es va celebrar el judici. El veredicte del jutge fou la pena de mort per a Víctor per intentar introduir en Malàisia 450 grams de cocaïna en l'interior del seu cos. En el país asiàtic, els delictes relacionats amb droga estan penats amb la pena de mort. Actualment i segons la informació de l'advocat de Víctor, es troben en el període de recórrer la pena capital. Els tràmits poden portar fins a 2 anys.