De capitans va la cosa

Ella, capitana, i ell, banderer. Francisco Carbonell, Piki, veterà mariner, inculcà la festa a Maria Candela, amb l'ajuda paternal. Des que Maria agarrà la cama del seu padrí per convèncer-lo, després de arrossegar-la per tota la kàbila, esperen amb il·lusió la culminació de l'esforç de tres anys de preparació.

Els Peldanyos també són un clàssic fester: eren dels pocs membres importants que encara no havien sigut capitans. Enrique Soler, fundador dels Moros Verds, i el seu fill i banderer, Quique, que va nàixer moro, encara no es creuen que van a ser capitans.

J.L.E. Per què són capitans? Ho van elegir?

Maria Candela: Ho vam elegir nosaltres. Bé, ho vaig elegir jo, i me'n vaig enganxar a la cama de Piki en l'últim sopar. Literalment: em va dur a rastrons per la kàbila!

Francisco Carbonell: Així va ser, sí. Clar, només dir-lo, es van tirat tos com a bojos, tots dient que sí.

Enrique Soler: ¡NO!

Quique Soler: La veritat és que no. Fou una trampa dels companys de la filà. Ens van començar a insistir, després es van sumar les dones... I al final vam acceptar.

 

J.L.E. Com va ser el seu alçament com a capitans?

M.C. Increíble, una meravella....

F.C. Anà molt bé!

E.S. Com va ser tant de sorpresa... a les cinc de la vesprada no havia cap capità per l'any següent!

Q.S. Estàvem en un núvol! Però... una cosa és que hages preparat una capitania amb temps, amb uns anys, i una altra és que el tercer dia de les Festes, a les cinc de la vesprada, encara no hi haja capità. Estaven començant els trons i encara no hi havia. Mentre feien l'alardo, vam córrer a canviar-nos, a brindar i fins i tot ens donà temps a fer-nos un cubata, i au!

 

J.L.E. I la filà, la van elegir?

M.C. Tradició familiar... Ha estat ell (Francisco), que és el que m'ha fet estimar la festa, junt als meus pares.

F.C. Jo isc de Pirata-Mariner des de l'any 1975, i vaig començar com tot el món: per les amistats.

Q.S. Jo sóc Moro Verd de naixement.

E.S. Jo eixia antigament als Vermells, però va haver una baralla amb la joventut -de la qual jo fomava part, aleshores-. Ens hi deien que només destorbàvem. Ens vam disgustar, i vam pensar en fer una filà nova. Al 68 la férem, i al 69 eixirem.

 

J.L.E. Noten la crisi?

M.C. Sí, però tot és cosa de fer feina, molta faena. Buscar preus i pegant revoltes per buscar allò que siga més barat. Amb il·lusió es pot.

F.C. És molt complicat, però amb treball...

E.S. Home, es nota... Ho portem bé. Però amb l'ajuda de tanta gent, ho fem possible. L'esforç és més important que els diners, però és clar que sense diners no pot portar endavant una capitania.

Q.S. Jo tinc amics als Llauradors que vénen a ajudar-nos. També a la filà, i els amics... Es nota la il·lusió i l'esforç de tot el món.

 

J.L.E. Des de quan estan treballant per preparar la capitania?

M.C. La portem preparant des de fa dos anys, però ara és quan més treballem, preparant carrosses, buscant coses... Hem tingut gent de la Banda de Xixona que s'ha preocupat per mirar les bandes, firmar contractes, aconsellar-nos sobre les peces que són millors... Les meues amigues també s'han volcat buscant trages i amb les carrosses. I per descomptat els meus pares, que també són Mariners.

F.C. Els amics i els companys de filà ens han ajudat moltíssim.

E.S. Des de després de Nadal. Tenim sort perquè tenim pintors, fontaners, soldadors--- molta gent que ens ajuda i sap.

Q.S. Venint al taller tots els dissabtes, des del Mig Any, uns sis mesos, per tal de fer-ho poquet a poquet. Però sempre hem estat alguna vesprada més.

 

J.L.E. Com és la relació amb els altres capitans?

M.C. Estupenda!

F.C. Tradicionalment, els Mariners i els Verds, en èpoques diguem de penúria, s'han ajuntat sempre amb l'excusa de fer un partit de futbol per fer sopars. Hem compartit bandes de música i tot. De fet, tenim una banda que farà doblete amb ells, i ells han fet el mateix.

Q.S. Molt bona!

E.S. Fantàstica!

 

J.L.E. Quin és el seu acte favorit?

M.C. L'Entrà!

F.S. La diana del segon dia, perquè sempre he anat sense dormir.

E.S. i Q.S., alhora: L'Entrà! (riuen)

Q.S. I, enguany, més!

 

J.L.E. I quin canviaríen?

M.C. Que terminen les Festes amb processó.

F.C. Això de canviar és molt difícil...

Q.S. A mi no m'agrada acabar les Festes amb processó, és massa trist i es podria fer el dia de Sant Bartomeu o al dia següent. M'agradaria acabar amb un alçament de capitans com Déu mana, amb marxa mora i desfilada en condicions. Xixona té massa actes, i si vols anar a tots...

E.S. Tenim la diana, i després el moro traïdor... no tens temps ni a pegar un mosset!