De Cocentaina a Mauthausen

Mauthausen, Auschwitz, Buchenwald, Ravensbrück... Noms per a l’oblidat que, no obstant això, no podem (ni devem) oblidar. I és d’açò, precisament, del que hem de parlar, de memòria, del passat, però també del nostre present. I és que un dels objectius del programa “Memòria: convivència democràtica” és donar a conéixer, precisament, aquesta història a les noves generacions.

És d’aquesta manera com tres alumnes de l’IES Pare Arques de Cocentaina han visitat el camp de Mauthausen-Gusen a Àustria, juntament amb Alejandro Barber, professor d’història i geografia al mateix institut, i altres alumnes de centres de Dénia, Vinaròs, Sogorb, Oliva, Requena i Sagunt.

Les dates elegides per a la visita no han estat casuals, ja que entre el 5 i el 6 de maig gent de tot el món es reuneix als camps “de l’horror” per retre un sentit homenatge a les víctimes de la intolerància i l’odi. Entre els milions de morts (però de també de supervivents) que sofriren les polítiques del règim hitlerià trobem diversos republicans que no tingueren altre remei que exiliar-se del seu país després de la guerra civil, entre els quals està Blai Benilloba, natural de Cocentaina, que va ser alliberat d’aquest camp el 5 de maig de 1945.

Al llarg de la visita han pogut veure la coneguda com a “escala de la mort”, per on diàriament, pujant els 180 esglaons, els presoners havien de transportar blocs de granit en una travessia que, moltes vegades, no aconseguien superar. El cementiri de Steyr ha sigut altra d’aquelles visions que ha colpit profundament els alumnes, més encara quan han sabut que, fa poc, allí s’han trobat les cendres de molts dels valencians morts a Gusen.

Una experiència dolorosa, però també necessària. Una catarsi i un aprenentatge col·lectiu que ens ha d’ensenyar que el passat mai s’ha d’oblidar i que la història és la ciència que ens permet recordar aquelles coses que, de cap de les maneres, volem que es tornen a repetir. Ni ara. Ni mai.