El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

De nou davant el 8 de març Dia Internacional de les Dones

El dia de hui estem commemorant el Dia Internacional de les Dones en mig d'activitats, xarrades, conferències i manifestacions pacífiques als nostres…

El dia de hui estem commemorant el Dia Internacional de les Dones en mig d'activitats, xarrades, conferències i manifestacions pacífiques als nostres carrers per tal de reivindicar l'agenda feminista radical, la que va a l'arrel dels problemes per a solucionar-los d'aquesta forma, des de l'arrel i sense maquillatges.

Perquè ningú no tinga la temptació de dir que desconeix l'agenda feminista, ací va un recordatori dels problemes que la conformen:

  • L'abolició de la pornografia que és una mostra més de com el patriarcat ens vol submises davant tota la violència que mostra cap a les dones en unes imatges basades en la falta total d'emocions i en unes relacions que són totalment asimètriques on les dones, cada vegada més joves, s'emporten sempre la pitjor part.
  • L'abolició de la prostitució que, com molt encertadament va denunciar Mabel Lozano a la Gala del Goya, és una nova forma d'esclavitud moderna i que utilitza els cossos de les dones com a matèria primera per un negoci il·lícit que mou molts milions de diners negres. Mentre les dones són portades de zones del món empobrides estructuralment per a satisfer els desitjos dels homes a canvi d'uns diners que elles no veuen perquè només són mercaderia intercanviable per als proxenetes que les exploten i per als puteros que les violen a canvi de diners. I si, són violades perquè no són relacions consentides on el desig puga jugar un paper important. No, és només a canvi de diners que, insistisc, elles no veuen ni de lluny.
  • L'abolició del gènere com a construcció social que actua com una marca de foc amb un mandat que en massa ocasions resulta inexorable i marca de per vida les relacions i les vides de les dones que, a través del seu mandat, són sotmeses a la voluntat masculina tot i ser més de la meitat de la població. A més comporta l'esborrat de la categoria sexe que n'és l'origen de les desigualtats entre dones i homes que som biològicament diferents. A l'esborrar aquesta categoria com a realitat material s'esborren amb ella totes les desigualtats que patim les dones i per tant, deixen de tindre raó de ser les polítiques per una igualtat real entre dones i homes.
  • La derogació de la instrucció que permet la inscripció de criatures nascudes per ventres de lloguer. Perquè els ventres de lloguer, així com l'ovodonació a canvi de diners són dues formes d'explotació reproductiva de les dones sobretot de les més vulnerables econòmicament parlant. És una forma il·lícita de compravenda de criatures que només vol satisfer els desitjos dels compradors d'aquestes criatures. També pot alimentar el mercat negre de compravenda d'òrgans infantils amb el perill que això comporta.
  • La necessitat de continuar lluitant contra les violències masclistes que cada dia ens assassinen per ser dones i per la recuperació dels diners del Pacte d'Estat contra les violències masclistes per a ser utilitzats en allò per al qual estaven destinats: en fer prevenció i sensibilització contra totes les violències masclistes que patim les dones per haver nascut dones. Només per això, per haver nascut dones. Ni més ni menys. Es diga el que es diga. Salvaguardar la vida de les dones i les criatures que són assassinats per violències masclistes hauria de ser una prioritat absoluta de totes les administracions i en tots els dies de l'any i no tan sols el fet de commemorar una data en novembre. Actuar amb contundència i celeritat davant d'aquests casos i formar en profunditat a tots els agents que intervenen és fonamental per anar pel camí de l'erradicació d'aquest fenomen que s'emporta massa vides de dones i criatures. Perquè tot i que no més fora una víctima ja en seria massa i demostraria el fracàs de tota la societat en protegir la vida d'aquesta víctima. És un problema que ens afecta a totes i tots i que hauria d'increpar-nos la consciència a totes i tots cada dia.

Com veiem, feina en tenim molta per a fer. Però insistisc en el fet que, encara que siga l'agenda del feminisme radical, ens hauria de fer reflexionar a tota la societat en allò que estem fent cadascú per a construir una societat més justa i més igualitària per a la gent que ve darrere.