Del Calderón al PGOU

Amb l'excusa del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), algú s'ha encarregat de ressuscitar, informativament parlant, a Sabina, a Serrat i al Calderón. Existeix algun paral·lelisme entre els dos processos? Que nosaltres conegam, al PGOU no hi ha factures amagades, empreses subcontractades, ni personal amb afinitats polítiques nomenat a dit. Al famós concert, i a l'adjudicació del teatre, sí.

Ara bé, si apareixen irregularitats sobre el procés urbanístic serem el primers en denunciar-ho, i ho farem de manera inflexible. Això tampoc no significa que, a hores d'ara, Esquerra Unida d'Alcoi estiga d'acord ni amb el procés ni amb l'adjudicació resultant. I no és cap novetat. Ja vam advertir que discrepàvem quan es va fer públic el plec de condicions.

En primer lloc, perquè en cap moment es preveu un procés de participació. El disseny de la ciutat ha de ser el resultat d'un ampli consens, si no és així, el document serà paper mullat. La darrera paraula la tenen els ciutadans i les ciutadanes. Alcoi serà el que decidim entre tots. Per això, proposem un referèndum sobre les conclusions del treball i una participació prèvia en tots i cadascun dels passos a donar.

I, en segon lloc, no ens agradava el plec perquè impossibilitava a les empreses locals optar al concurs de manera autònoma. Es buscava una empresa amb experiència en grans ciutats i una enorme infrastructura, que a hores d'ara no trobem a Alcoi.

El resultat, per tots conegut, és una Unió Temporal d'Empreses on destaquen alts excàrrecs de l'administració autonòmica, exregidors i assessors de l'anterior equip de govern. Açò posa de manifest la connivència entre l'administració pública i l'empresa privada. Un model perniciós posat en marxa pels grans partit. On persones lligades a la política es beneficien de la seua posició per aconseguir concessions, donada la seua experiència o/i els seus contactes. Una porta rotatòria que permet a Aznar cobrar 200 mil euros d'Endesa i a Felipe González 126 mil de Gas Natural sense renunciar al seu sou com a expresidents.

La ciutat que desitgem

Tot i això, cal dir, que en un any s'ha avançat molt més que en la darrera dècada. I, això, perquè el Partit Popular va preferir l'urbanisme a la carta que veure's condicionat per la legalitat d'un PGOU. A hores d'ara, ens mantenim a l'expectativa, l'actual document és un full en blanc on tothom ha de dir la seua, i no ens amaguem.

Apostem per una ciutat compacta, on no tinguen cabuda els ‘pelotazos' com Serrelles. Reclamem mirament per als més joves, per als nostres majors i per als vianants en general, volem grans zones peatonals. Que Alcoi siga sostenible (ni golf a Xirillent ni indústria a La Canal). Respecte pel nostre patrimoni (ni l'Estambrera ni la Rosaleda), per tenir un Centre Històric viu. I, per sobre de tot, una ciutat que genere llocs de treball estables, fonamentada en l'economia productiva. Sens dubte, un gran repte.

Ens poden acusar de filar molt prim. Però sempre hem procurat ser equànimes, jutjar des de l'objectivitat i posar, per sobre de qualsevol cosa, els valors de l'honradesa i la igualtat.

Per cert, com que Paco Blay és un gran professor d'història, segur que coneix millor que jo l'origen del terme "estraperlo". Salvant totes les distàncies, és el primer que em va venir al cap quan va esclatar l'afer del teatre Calderón. La fosca intriga econòmica teixida per Strauss, Perle, Lowmann i membres del Partido Republicano Radical, que va fer caure el president del govern i fundador del PRR, Alejandro Lerroux. I això que ell semblava no tindre les mans tacades.

Diego Fernández
Coordinador d'EU d'Alcoi