Descoberts uns vestigis de la guerra

Fa poc llegia al diari «Información de Alicante» que s’ha descobert un magnific vestigi de la guerra civil a una fàbrica de Cocentaina. Una noticia que fa temps que sabia per Pere Ferrer, descobridor i president del CEC (Centre d’Estudis Contestans) que m’ho va dir confidencialment, cosa que agraïx. No solament m’ho va dir, també em va dur a veure-ho al seu lloc. Un lloc que encara no podem dir per un dels interrogants que faré més avall.

És tracta d’un conjunt d’una important singularitat composta de grafits amb textos curts i una sorprenent pintura mural, que té unes dimensions de 6 metres per 3. Diem vestigi de guerra perquè tant els textos com la pintura formen part de la lluita antifeixista de 1936-1939. Possiblement siga un dels més importants (si no únics) i valuosos conjunts dels que queden de l'època. El mural és un dibuix policromat que representa la lluita del poble contra el nazisme, feixisme i franquisme. Cosa que li dona una transcendència Europea. Quedar un vestigi d’aquella època s’ha de considerar una gran sort per haver-se conservat durant quasi 90 anys. Especialment per haver sobreviscut a l’implacable agressió iconoclasta del tema republicà.

 La notícia del diari inclou algun text així també com el dibuix que representa un proletari amb genoll a terra i un gros mall a les mans, que lluita contra un dragó amb tres caps: Hitler, Mussolini i el general Franco. Espectacular¡. Una meravella històrica i artística per la seva expressivitat que recorda els cartells (1, 2 i 3) de guerra d’artistes valencians com: Renau, els germans Ballester, Bauset, Pérez Contel, Monleón, etc. Un mural original del seu moment a Cocentaina, exposat a un lloc adequat i poder-lo contemplar, seria tot una fita cultural que honraria el nostre poble i els cocentainers.

És sens dubte una gran noticia pel que representa i pels escassos testimonis que queden. Està en una antiga fàbrica de Cocentaina relacionada amb la defensa militar de la República contra l’agressió feixista. Pareix ser que no podem dir encara el lloc concret pel risc d’una agressió vandàlica que podia fer desaparéixer tan prodigiós tresor. Ho entenc perfectament perquè potser la societat no està suficientment sensibilitzada amb aquestes coses de la Memòria Democràtica. No cal dir que els 40 anys de dictadura franquista van estar dedicats, especialment, a esborrar tot allò que representava un règim democràtic.

Desprès de prop de 50 anys de la mort del dictador s’han fet algunes exposicions sobre la cartelleria de guerra que va enfrontar el feixisme amb la democràcia. El mural ha passat desapercebut durant tants anys per haver-lo tapat amb pintura. El descobridor Pere, va fer una mínima neteja i veure el que significa. En poder veure’l, ja recuperat i restaurat, s’adonarem que el dibuix que mostra la premsa solament es una mínima part del seu valor artístic. Amb els actuals mitjans tècnics que tenim no serà difícil recuperar, conservar i guardar a un lloc adequat. És important per la representació simbòlica d’un error històric que ningú voldríem que es repetira.

Fa uns anys, es van trobar també a Cocentaina unes plaques (1, 2 i 3) amb els noms d’alguns carrers que canviaren durant la guerra. Una troballa que va aparéixer als magatzems municipals i que, tot i estar exposades actualment al Refugi aeri del Palau, no van tindre, segons el meu parer, el ressò mediàtic que mereixia. Són vestigis històrics excepcionals que estan protegits per la llei de Memòria Democràtica. A més, formen part d’una època silenciada i malinterpretada que, desprès de tant de temps, s’ha convertit en un valuós patrimoni públic.    

No solament l’Administració, també la societat en general tenim una assignatura pendent sobre aquest tema: reconciliar-nos amb la història. Ja està bé de mirar cap un altre costat, o passar de puntelletes sobre el tema. Ho he dit repetidament, no han segut correctament dignificades totes les víctimes que hi hagueren. No és cap cosa nova si dic que, durant molt de temps, unes víctimes van estar gaudint de tota la dignitat que mereixien i altres ha costat molt de temps aconseguir dignificar-les.

La dictadura de Franco va durar molt i va tindre molt de temps i mitjans per esborrar aquella etapa republicana. Considere que la transició de feixisme a democràcia va ser difícil. Però, estic ben segur que no va tindre res de modèlica, com encara estan dient alguns. Sembla que el clima de la segona meitat dels anys 70, no era la més adequada. L’aparell d’una dictadura afiançada durant 40 anys no donava per a més. El soroll de sabres que hi havia a les casernes militars, tampoc. Els assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha, menys encara. Però, tan greu com tot això va ser l’actitud general d’una societat que havia perdut forçadament i inconscientment el sentit de la democràcia. Algun sociòleg a dit que el 600 i el tindre un pis en propietat, ens va transformar en petits burgesos en potencia. Per altra banda la TV ens ho donava tot pensat i decidit. No; no fou una transició ni modèlica ni exemplar. La transició encara està per fer i caldria «desfrancanitzar-nos» i començar de zero. 

El descobriment del vestigi de la fàbrica i el de les plaques de noms de carrer que es feren, quedarà en paper mullat si no prenem consciència i rebobinem. Mirant hui el diari «Informacion de Alicante» m’ha costat trobar la noticia esperada. A part d’unes imatges que mostrava molt millorables, la noticia quedava a les darreres pàgines del diari. Quina categoria té una noticia d’eixe calibre situada a la pàgina 56? Sembla que tenim por de mostrar el descobriment i ho fem d’amagatotis? De veres que no hi ha res més que el risc vandàlic? El descobriment citat, és qualitativament com mereix?

Per altra banda, tan prompte m’ho van comunicar en vaig posar en contacte amb la càtedra de Memòria Democràtica de la Universitat d’Alacant perquè estigueren al lloro. En un segon correu, vaig donar tota classe de detalls i no sabem la reacció que ha hagut. Que classe de societat vivim que aquestes coses històriques que ens definixen, encara són tabú? No estic demanant que repiquen les campanes, però, crec que amb aquests xicotets detalls no afavorim la Memòria Democràtica.