Després del 23J

El 23 de Juliol ens emportem la sorpresa enfront de tot pronostique en què es va poder detindre a la dreta i l'extrema dreta, i per poc, el resultat ha sigut ajustadísim després del daltabaix patit pel progressisme el 28M. Enfront del triomfalisme del PP i Vox davant el previsible resultat del 23J, creient el primer obtrindre la majoria absoluta i el segon ser determinant per a la configuració d'un Govern amb la seua participació, tot això sembla haver-se detingut el 23J. No obstant això després de la passada legislatura en el qual es va veure un Govern progressista contínuament amenaçat i qüestionat per la dreta tant política com mediàtica, i la més important l'econòmica i en unes circumstàncies tan difícils com la provocada per la Pandèmia i la Guerra a Ucraïna. 

El resultat per a tornar a reeditar un Govern progressista és molt ajustat, a penes quatre vots separen en el Congrés el bloc de dretes enfront del bloc progressista. El sistema electoral espanyol no és molt democràtic. D'una banda el Senat es tria de manera majoritària el que afavoreix al partit més votat, d'ací la majoria absoluta aconseguida pel PP en aquesta Cambra que pot retardar l'aprovació de les lleis (encara que sabem que l'última paraula la té el Congrés) però la Cambra Alta té atribucions quant a l'aplicació del famós art. 155 i l'aprovació del "Sostre de Despesa" avantsala dels Pressupostos de l'Estat, la qual cosa pot bloquejar la llei més important d'un futur Govern. La configuració de la Cambra Baixa- el Congrés- sobretot de la MESA d'aquest organisme el pròxim 17 d'Agost és crucial, perquè el tindre la majoria de la MESA, decideix “l'Agenda legislativa" i pot retardar i fer interminable l'agenda parlamentària del Govern i del propi Parlament. 

També el nostre sistema electoral fa que el partit més votat, en aquesta ocasió el PP amb tan sols 300.000 vots més que el segon, el PSOE, obtinga 16 diputats més. Els vots amb la circumscripció electoral provincial, fan que un vot a Terol , Sòria, Osca, Segòvia, i altres províncies valga molt més que en les més poblades com Madrid, Barcelona, València o Alacant. A Terol 19000 vots són suficients per a obtindre un diputat, a València pot necessitar-se cent mil, és a dir cinc vegades més val un vot a Terol d'un ciutadà que un de la província de València. Això fa que el vot d'aquestes xicotetes províncies moltes vegades conservadores, afavorisca a la dreta espanyola tradicionalment. D'altra banda el vot CERA-de l'Estranger. ha fet que tan sols un diputat siga determinant per a configurar una majoria de progrés, en la qual JUNTS per Catalunya amb la seua abstenció i sense necessitat de votar a favor hauria facilitat la suma que existia d'un Govern progressista ( suma de PSOE, SUMAR, BNG, ERC, Bildu i PNB). Ara és necessari el vot a favor dels de Puigdemont per a conformar aqueix Govern progressista. La dreta compta ja quasi segur amb 171 o 172 diputats ( PP, VOX, UPN i possiblement Coalició Canària). Com s'albira la investidura, la de Feijóo no ixen els comptes però si voldrà presentar-se a la mateixa per a promocionar al PP com a "partit d'Estat" i que podria tindre mes estabilitat el seu possible Govern. Per a la Investidura de Pedro Sánchez si ha sigut complicada l'acció del Govern de coalició actual, ( l'atac inmisericorde de la dreta extrema i les dificultats d'estar en minoria i secundar-se amb tots els partits de la investidura per a tirar avant lleis), ara es presenta més difícil. 

Primer igual no se sap fins a l'últim moment el que votarà “JUNTS Per Catalunya”, ja sabem que sol·licita la "Aministía" i el "Referèndum" a Catalunya. Fins ara la política del PSOE i del Govern de Coalició va ser per a soncseguir  la col·laboració d'ERC, “la MESA de Diàleg a Catalunya" que entre altres coses va portar a l'indult als protagonistes del "Procés" i la modificació de la llei de Malversació, pel que fa a no condemnar a persones que no es lucren personalment de les seues decisions polítiques, com ocorre amb els processats independentistes, que tenen tot el seu patrimoni hipotecat, per a garantir les sancions econòmiques sol·licitades per la Fiscalia en tots els seus processos judicials. Ara la petició de "Amnistia" dels de XUNTS i també ERC passa principalment per aconseguir que Puigdemont ( i els altres exiliats ) no entren a la presó ( hem vist com la Sala de Vacances del Constitucional ha denegat l'Empara a l'ordre d'extradició del Jutge LLARENA de l'eurodiputat Puigdemont), és a dir la involució de la dreta en les Institucions judicials i les garantistes està a l'ordre del dia, el veiem en la falta de renovació del CGPJ, en la acaparició dels Alts Tribunals ( TS,TSCM, AN, etc).D'aquí ve que si dur a terme els "Indults" va tindre una reacció negativa de tots els poders reaccionaris, inmaginemse tractar la “Aministia” de Puigdemont i els altres. D'altra banda l'altra qüestió "El Referèndum", ací JUNTS que ha volgut sempre des de fa un temps ( recordem són tots o quasi tots “exconvergentes” i aquests sols eren "nacionalistes" i ara resulta que són els més sobiranistes de l'independentisme catalàns) llevar-li protagonisme a ERC la que sempre a defensat la sobirania de Catalunya, i clar ací juguen el voler aniquilar a l'adversari electoral i prendre de nou el Govern de la Generalitat i com no, totes les institucions catalans i el seu poder, -recordem en quantes situacions de corrupció han estat els de Convergència-. 

Que li interessaria més a JUNTS, un Govern del PP-VOX a Madrid, en la qual segons Abascal hi hauria "un 155 permanent" contra Catalunya, i per tant crear un conflicte social i polític de conseqüències incalculables que provocaria la intervenció d'Organismes internacionals ( Nacions Unides, Consell d'Europa, Parlament Europeu, etc) que facilitaria la convocatòria d'un "Referèndum" per a reconduir la situació, o seria possible pensar que la dreta espanyola fera com Cameron al Regne Unit, sent conservador va obrir la possibilitat d'un referèndum a Escòcia, que els independentistes van perdre àmpliament, i donant per resolt el tema per un bon temps?. Ací després del resultat electoral del 23J , l'aposta de Sánchez per Catalunya la fet ser al PSC el primer partit, fins i tot Sumar i PP li han avançant en vots a Junts i Esquerra. Sembla ser que un referèndum ara seria beneficiós per a l'Estat espanyol. Però tot això el podria plantejar en les converses per a la seua possible investidura i cara a una futura "Mesa de Diàleg" Pedro Sánchez?, li deixarien la dreta mediàtica, econòmica i pel seu supòsit els seus "empleats" la dreta política?. El més segur que no. Abans de res això, és possible que JUNTS estire la corda o bé el dia 17 en la constitució del Congrés o bé en una possible investidura de Sánchez i la deixe trencar, si fos així inevitablement aniríem a una repetició electoral, que donaria una oportunitat d'Or a la dreta. Ja sabem, l'electorat cansat d'anar votar i de l'enfrontament polític ,els indecisos i els votants d'esquerra més propensos a a abstindre's i no votar i l'electorat de dretes sempre disciplinat.  

La situació no pot ser més complicada, en un possible govern de progrés secundat per JUNTS, quantes lleis socials podria donar suport  la dreta catalana que representa JUNTS i que no és diferent quant a la manera de visualitzar els drets socials, laborals i econòmics que el de la dreta espanyola. S'aveïna una situació molt difícil de portar, i que només pot beneficiar a la dreta antisocial espanyola. Sinó fora poc que en un Estat descentralitzat com l'espanyol estan en mans de la dreta i l'extrema dreta 11 de 17 CCAA en mans de PP-VOX i les seues polítiques no tardaren a notar-se. Esperem esdeveniments i estiguem preparats per a una possible repetició electoral.