Article d'opinió de José Antonio Tomás Andrés , veí d'Alcoi
Dia Mundial de la Poesia
El proper 21 de març se celebrarà el Dia Mundial de la Poesia. És una bona ocasió per a honrar als poetes i promoure la lectura i l’escriptura d’aque…
El proper 21 de març se celebrarà el Dia Mundial de la Poesia. És una bona ocasió per a honrar als poetes i promoure la lectura i l’escriptura d’aquest gènere literari, i senyalar també que entre esta i les altres arts hi ha un fort nexe d’unió, sobretot amb el teatre i la música. La poesia transcendís les limitacions de la prosa per a crear un tapis d’emocions, experiències i perspectives. També podem dir que la poesia és intuïtiva perquè capta l’essència intangible de la bellesa.
La poesia té un fort impacte en la vida dels humans perquè penetra en els racons més profunds del seu ser. És un gènere singularitzat per les emocions i els sentiments i també per les reflexions que el ser humà expressa al voltant de la bellesa, l’amor, la vida i la mort, per mitjà de la paraula i l’escriptura. Es caracteritza per la forma de manifestar els esdeveniments i les coses que van succeint, d’una manera estètica i bella. És una composició literària que es revela artísticament amb paraules finament escollides, per a tractar temes com els citats anteriorment, a més de l’alegria, la nostàlgia o la tristesa.
L’origen de la poesia és confús, encara que es vincula amb el més arcaic de la parla humana. Hi ha registres de l’antiga Mesopotàmia del 2500 a. C. amb un significat religiós on es desenvolupen temes de gènere divers com: himnes, odes i elegies.
Al llarg de la vida de tothom apareixen moments de goig, enyorança i incertesa, quan ens hem d’enfrontar a nous reptes i problemes que sorgeixen de tant en tant i que no podem evitar. És aleshores quan la poesia ens pot ajudar i servir de panacea. El desànim, el dol, la malenconia, son estats subtils de l´ànima que, de vegades, es poden suavitzar pel mig de les arts, una manera de distraure els pensaments tètrics. La poesia és un art dels més importants per a aquestes situacions.
Jo, com vostès ja saben sóc un enamorat del sonet. Un sonet, en els seus catorze versos ha de contenir una idea completa, de la qual es podrà traure, algunes voltes, una ensenyança. Amb esta forma de poesia s’expressa molt dient molt poc, perquè tot és una font d’expressió entre onírica i metafòrica que està plena de realitats diferents. Un món sencer va moltes vegades dins d’un sonet, per això aquesta forma de vers és bastant especial. En esta ocasió n’he fet un dedicat al sonetista. Espere que siga del seu grat.
SONETISTA
De la paraula escultor laboriós,
amb audàcia aplegarà a ser artista
si amb la seua ment i el esforç conquista
rimes ignotes, i sent molt gelós.
Del seu afany sortirà victoriós
si posa música i llima l’aresta.
I com el fuster que fora ebenista
modelant vocables un virtuós.
Amb destresa crearà la poesia,
rimant amb bona fe tot el més bell
pot esculpir la bonica elegia.
Paraules florides en un ramell
entrellaçades en bona harmonia...
i el sonetista marcarà el segell.