El CEEM d'Alcoi i la financiació autonòmica valenciana

Encara estem esperant l'obertura del CEEM-Centre de Malalts Mentals d'Alcoi i Comarca-. En el seu moment ja van valorar tot el procés, anys d'espera per a la seua posada en marxa, l'edifici deteriorant-se una dècada i després una despesa important per a l'erari públic alcoià en la seua rehabilitació. De 2006 a 2019, esperan per a posar al servei dels malalts mentals i els seus familiars unes instal·lacions necessàries.

Els ciutadans hem assistit quasi sense poder-ho creure, al llançament d'acusacions entre l'Administració Autonòmica -la Generalitat- i l'Ajuntament d'Alcoi, per la posada a punt del Centre, després de tants anys tancat l'edifici del Barranquet, acusant-se una a una altra de qui havia de realitzar les obres- Al juny passat es va dir, que en quinze dies es reparava el que quedava per fer i així la Generalitat podria assumir la recepció de l'edifici. Estem ja a la fi d'any, han transcorregut sis mesos i ens trobem amb el CEEM tancat, davant l'exasperació i descoratjament dels possibles beneficiaris i del fastig de la població local.

Arribats a aquest punt, caldria preguntar-nos com és possible que les Administracions i els polítics que les dirigeixen puguen arribar fins aquesta situació de desídia total per un tema bàsic de salut pública, que afecta a un sector vulnerable de la població com el malals mentals i la situació del CEEM. Hi ha moltes respostes, com la falta de voluntat política per a resoldre-ho, les rivalitats entre administracions, etc., però potser la que més ens hauria de fer reflexionar als ciutadans, és la falta de finançament que té la nostra Comunitat i que afecta a tots els àmbits de la vida quotidiana dels valencians.

Les Comunitats Autònomes tenen assumides les competències, de Sanitat – gaste farmacèutic inclòs-, Educació, Serveis Socials i polítiques d'Igualtat, per destacar les més importants, però a més unes altres, Indústria, Comerç, Turisme, Justícia, part de les Infraestructures, Habitatge, és a dir el que més diners necessita per a la seua gestió.

 Som la pitjor Comunitat finançada, des de la dècada dels noranta, amb un dèficit anual de prop de dos mil milions d'euros, tenim un deute públic de 47.000 mill de €, producte de la corrupció i els fastos, inassumible i insostenible, que ens obliga a pagar interessos per la mateixa i que aqueixos diners no poden anar a polítiques socials, d'ocupació, infraestructures, etc.

Escoltem també com es veu obligat el Govern valencià a posposar per un any l'aplicar l'última fase de la Renda Valenciana d'Inclusió, que suposava complementar els ingressos dels treballadors a temps parcial i que haguera aconseguit ajudar a molta gent amb treballs precaris.

Doncs bé, encara que hi ha hagut grans assoliments des de 2015, pel Govern del Botánic, per exemple en la Llei de Dependència d'on de 23.000 beneficiaris, s'ha passat a quasi 90.000, i encara que hi ha llista d'espera, han sigut moltíssimes les persones que s'han animat a sol·licitar-la, motiu pel qual ha augmentat el nombre de receptors i l'han fet perquè han vist, que ara no es quedaven l'expedients en un armari i la gent moria esperant la prestació. O les millores en l'edificació d'Infraestructures d'Ensenyament- perquè ja no es queden els diners la pròpia Empresa que realitzava Col·legis i Instituts-, o l'avanç en política d'habitatge públic, i moltes més coses.

Les necessitats són tantes que, els ciutadans veiem d'una banda als polítics valencians reclamar amb la boca mig tancada, un millor finançament durant moltíssims anys, sense que des de Madrid els facen cas, i als ciutadans sense mobilitzar-nos per a demanar un finançament just per a la nostra Comunitat.

 Així ens va als valencians, amb manques i damunt preguntant-nos qui té la culpa de tot, i els mitjans adscrits al totpoderós Estat espanyol s'encarreguen de “canalitzar els nostres pensaments”, per a culpar als estrangers, a la situació econòmica i política que viu al país, que si Catalunya eu vol tot i a un munt d'excuses, l'objectiu de les quals és manipular la realitat. Mentre els valencians continuem sent els pitjor tractats per aqueixa Espanya, representada hui per l'espanyolisme ranci, que només reivindica la bandera –un pal i un drap- i s'engul cada vegada mes en opcions polítiques del passat franquista, com és l'extrema dreta.