El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

El Círculo Industrial rebrà la Medalla d'Or d'Alcoi

El Círculo INdustrial rebrà la MEdalla d'Or de la ciutat d'Alcoi
Així ho han decidit per consens tots els grups polítics de la corporació municipal. Ara hi ha 10 dies per adhesions particulars

Així ho han decidit els cinc grups polítics de la corporació municipal, en considerar que des dels seus inicis "ha treballat per a fomentar la cultura alcoiana en tots els seus aspectes". Fins al 23 de febrer hi ha de temps per a presentar adhesions, tant individuals com col·lectives. El lliurament es farà en març.

Tots els grups polítics de la corporació municipal han decidit per consens atorgar la Medalla d'or de la ciutat d'Alcoi al Círculo Industrial per una "trajectòria mereixedora de la distinció". La distinció s'aprovarà en el plenari previst per al 5 de març, i el lliurament en un acte el 10 de març. Un reconeixement que coincideix amb el 150 aniversari de l'entitat.

A la decisió presa pel consistori municipal es poden sumar adhesions, tant de particulars com d'entitats. Hi ha de termini fins al dia 23 de febrer, i cal descarregar el formulari des d'aquest enllaç de la web municipal i presentar-lo emplenat per registre municipal o en l'adreça de correu electrònic alcaldia@alcoi.org

L'alcalde d'Alcoi Toni Francés explica que la distinció s'atorga a una institució que des dels seus inicis "ha treballat per a fomentar la cultura alcoiana en tots els seus aspectes, podem destacar la seua implicació en el teixit social, artístic i musical de la ciutat, la seua seu acull múltiples presentacions, exposicions i concerts. L'entitat també s'ha implicat per a donar a conéixer el patrimoni alcoià, sobretot, aquell relacionat amb el modernisme, ja que l'edifici del Círculo Industrial és un dels exemples més importants d'aquest corrent artístic tant a Alcoi com a tota la Comunitat Valenciana".

El Círculo Industrial se suma així a altres entitats que han rebut la medalla de la ciutat, com són la Universitat Politècnica de València, Assemblea local de la Creu Roja o el Cos de Bombers d'Alcoi. A títol individual, la distinció l'ostenten Camilo Sesto, Ricardo Senabre, Isabel-Clara Simó, Juan Gil Albert, Ovidi Montllor, Amando Blanquer, o Ramón Castañer.

 

La fundació del Círculo Industrial data de l'1 de gener de 1868, i el seu primer president va ser Rafael Carbonell. El primer dels seus estatuts fixava com a objecte "proporcionar als seus associats un centre de reunió, instrucció i esbarjo promovent l'estimació recíproca entre els mateixos". També detalla "el decidit i constant suport a l'acció cultural i instructiva de l'Entitat", però matisant que la institució serà "sempre aliena a tota activitat política o religiosa i complint el previngut en les lleis del país".

Des del consistori expliquen que "des dels seus orígens, malgrat el seu apel·latiu «Industrial», reflex de la preferent activitat alcoiana, tant per les seues finalitats recreatiu-culturals, com pel seu caràcter obert a la societat, i no solament a un aspecte professional d'aquesta, l'estructura social del Círculo Industrial ha estat integrada bàsicament per tots els sectors, en tots els aspectes de l'activitat industrial, comercial i de professions liberals i artístiques".

El Círculo Industrial s'ubica al número 19 del carrer Sant Nicolau, un conegut edifici amb una impressionant façana de l'arquitecte Timoteo Briet, qui va firmar el projecte l'any 1909. Segons descriuen des del consistori, "posseeix les característiques del moviment arquitectònic Sezession, una combinació modernista d'elements geomètrics, vegetals i animalístics, que fàcilment es poden distingir en la seua observació (mènsules, recercats, esgrafiats, engruixats...), destacant la rica forja en les baranes de les balconades, els adorns florals o geomètrics i la iconografia d'unes figures hel·lenístiques femenines situades en l'última planta, que expressen la unió de totes les arts en el Círculo Industrial: al·legoria de la música, de l'arquitectura, de l'escultura i de la pintura respectivament". La façana es va restaurar l'any 1989, i de nou el 2011, "obtenint cent anys després el seu aspecte tal com el coneixem actualment".