El colofó de Melomans i ‘Libre’: l’art del beatbox ‘a cappella’ ret homenatge a Nino Bravo
La trenta-dosena edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi ha posat el punt i final a aquesta setmana farcida de grans i variadLes propostes amb ‘Libre’, un espectacle de gran format de Melomans que ha revolucionat el Teatre Calderón aquest capvespre de divendres.
Crítica teatral de Marta Rosella Gisbert
El 2023 ha estat declarat l’Any Nino Bravo, quan es compleixen cinquanta anys de la seua mort. Teatre i molt d’humor en aquesta comèdia musical escrita i dirigida per Santiago Sánchez i Víctor Lucas.
Riure, emocionar-se i botar de les butaques: aquest ha estat l’objectiu dels quatre protagonistes qui, a ritme de percusió corporal, el conegut ‘beatbox’, han fet les delícies d’un públic que els ha recompensat de valent amb els aplaudiments.
Un viatge per les més de seixanta cançons del cantant d’Aielo de Malferit que ha resultat proper -no han faltat els valencianismes-, recordant els personatges del moment, amics i coneguts de l’artista, episodis clau a la història d’Espanya i del món en general.
L’espectacle, tot i ésser dissenyat en gran format, ha agradat a petits i grans, i es deu en bona part al talent dels actors i cantants, que han fet una enorme feina durant hora i mitja amb un component essencial: ‘a cappella’.
El més viu i emotiu Nino Bravo, de carn i os, ha fet vibrar a tothom. Peces emblemàtiques -si bé no totes- com ara ‘Noelia’, ‘América, América’, ‘Mi tierra’, ‘Un beso y una flor’, i la joia imprescindible‘Cartas amarillas’, han sonat com sempre, com mai. Amb diferents versions, tonalitats, però sempre a una veu; la de Nino Bravo, en altaveu al final de l’espectacle com a colofó de colofons.
L’obra de Melomans és una mostra de què els bons cantants no passen de moda, són universals, encara que ens deixen massa prompte.
Una evidència de què, quan la poesia i la música naixen del cor, i de la terreta, deixen una petjada tan inesborrable que és capaç d’arribar a l’any 2023, cinquanta anys després, gairebé intacta. Gràcies per fer-nos gaudir als quatre protagonistes, gràcies a Nino.