El fortí d'El Collao

Magnifica vesprada de futbol aquest diumenge al camp municipal del Collao, ens visità el filial espanyolista que flirteja amb les posicions de descens.

I és que ja són dèsset mesos sense perdre a casa, dona igual qui vinga, també dona igual com es desenvolupe el partit (aquesta setmana obri la llauna una pena màxima, de les que es produeixen molt sovint al llarg dels encontres). L'equip sap a què juga, i controla perfectament els temps de l'encontre. Ni tan sols l'enèsima alineació diferent del Sr. Seligrat, deguda a una infermeria que no acaba de buidar-se, ni el fet de tindre la banqueta plena de juvenils (a excepció de David Torres), ens va fer dubtar de la victòria.

Per cert, és la tercera jornada consecutiva en què els carnets dels socis no són escanejats a l'entrada, algun problema n'hi ha que s´hauria de solucionar.

Nosaltres no entenem de rotacions com els grans equips, disposem cada setmana d'un onze de garanties, siga qui siga el jugador o la demarcació del camp en la que li toque jugar, sabem que ho donen tot, encara que tots pensem el mateix: no caldria fitxar algú de cara al play off?

Sis jornades ens queden per disputar.

Diumenge que ve, ens desplaçarem a Saragossa per enfrontar-se a l'Ebro, de nou tornaran a la maleïda gespa artificial, desitgem que no torneu de buit.

Moral, victòria i Plisplayoff