‘El geni amb mal geni’; un sainet fresc i aplaudit per l’exigent públic alcoiá
- El Quadre artístic ha trobat en Àngel Martínez en el paper de Salva, i en Isabel Balaguer (Tere) dos pesos pesants de la interpretació molt interessants
El respectable públic consumidor del saninet costumista fester alcoià demana una cosa: riure i que olore als Moros i Cristians. I ‘EL geni amb mal geni’ ho ha aconseguit sobradament. Molt bona actuació d’uns actors que han estat capaços d’introduir la trama impossible en la possible realitat.
Divertida, graciosa, amable i entranyable. Així podem qualificar el sainet del Mig Any de 2024 representat el cap de setmana de l’11-12 d’octubre a un Teatre Salesians més que ple i amb un Quadre Artístic de l’ASJ plenament renovat.
Es pot dir que hi ha vida després de la ‘jubilació de Paco Aznar’. Resulta molt estrany veure un sainet sense Paco, perenne des de fa més de 40 anys i que dissabte veia l’espectacle des de la llotja principal. Somrient, satisfet en veure que la descendència (Carmina, la filla), no desentona en absolut. La direcció d’Antonio Martínez, molt bé, amb una distribució d’escenes (amb les corresponents pujades i baixades de teló) que estructuraren molt bé l’obra.
El sainet de Emilio Carbonell, reposició de principis dels 2000, tenia el repte de substituir la insubstituïble Luisa Gonzàlvez en el paper de ‘Geni amb mal geni’. Eixa por ha estat superada, sense problemes, per Carmina Aznar, que ha aconseguit (fins i tot forçant la veu com ho feia Luisa) traure de dins un personatge secundari, però vital per a entendre la història. Una història d'envejes, ppretensions, persecució sexual de criada pel menjador i 'barrelet de café': ingredients d'èxit en un sainet.
El Quadre artístic ha trobat en Àngel Martínez en el paper de Salva, i en Isabel Balaguer (Tere) dos pesos pesants de la interpretació molt interessants. A Isabel ja la coneixem, perquè és una actriu pràcticament professional, però Àngel ha estat en la barrera esperant un moment que ha aprofitat. Molt bé, molt graciós i el més important en teatre: Molt creïble.
La resta del quadre progressa adequadament, amb actors i actrius (el fill de Salva i la novia) que mostren taules. No pot fallar en els sainets de l’època el ballet, amb Gabriel Amador i Yaiza en aquest cas, que no té massa sentit, però que sempre és agradós.
Tot bé, sí. Només preocupa la mitjana d’edat del personal que ompli el teatre, que será pròxima als 75 anys.