El recorregut de les Entrades al llarg del temps
Les Entrades de Moros i Cristians ha anat evolucionant al llarg dels segles, adaptant-se als nous temps sense perdre la seua essència. Des de la seua concepció inicial fins a les desfilades actuals, les Entrades són un reflex de la identitat alcoiana i del fervor popular.
La primera referència documentada de les Entrades es remunta a 1741, quan els capitans i oficials militars realitzaven un passeig vistós la vesprada anterior al dia de Sant Jordi. No obstant això, seria al segle XIX quan aquest acte adquiriria la seua estructura festiva, amb la incorporació de bandes de música i una creixent participació popular. L’any 1839, el reglament de l’Associació de Sant Jordi va regular per primera vegada aquest esdeveniment, convertint-lo en l’únic acte de la trilogia oficialment establit.
Recorreguts antics
Al llarg del segle XIX, les Entrades es caracteritzaven per seguir itineraris diferenciats per als dos bàndols. Els cristians evocaven l’eixida al camp per a perseguir els sarraïns, mentre que els moros representaven la seua arribada amb intenció de conquistar la vila. L’any 1862, el reglament de l’Associació de Sant Jordi va definir oficialment els recorreguts. Els moros iniciaven la seua desfilada a la Porta d’Alacant i baixaven per Sant Nicolau fins a la plaça del Fossar. Els cristians, per la seua banda, començaven a la Porta de Cocentaina, passant per diversos carrers antics fins a arribar també a la plaça.
Innovacions i canvis al segle XX
Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni de diversos ajustos en els itineraris per tal de respondre a les necessitats dels festers i l’augment d’espectadors.
L’any 1905, el recorregut dels cristians es va modificar. Les filaes van deixar de desfilar pel carrer Sant Nicolau i van optar per un nou trajecte que incloïa el carrer de Sant Joan i l’avinguda d’Anselmo Aracil (actual País Valencià). Aquest canvi només es va mantenir fins a 1907, quan es va reprendre el recorregut tradicional.
El reglament de 1918 va traslladar l’acte d’entrega de claus a la Porta d’Alacant, on els cristians es trobaven amb el Governador. Aquest canvi va marcar un nou punt en l’organització de la desfilada cristiana, reforçant la simbologia de la seua entrada a la ciutat.
Després de la Guerra Civil, l’any 1948 es va ampliar el recorregut de les Entrades per incloure el carrer Sant Tomàs fins a l’església de Sant Jordi. Aquest canvi va consolidar la parada davant del temple, on el capità cristià rebia les claus i donava gràcies al Patró.
L’any 1962, un dels canvis més significatius va ampliar el recorregut incloent la volta per Sant Llorenç i l’avinguda del País Valencià, augmentant així la capacitat de públic. El 1965, per primera vegada, moros i cristians van compartir el mateix itinerari complet, des d’El Partidor fins a l’avinguda del País Valencià, consolidant el format actual.
Un recorregut fix des d’aleshores
Malgrat intents puntuals de modificació, com el plantejat l’any 1979 per a traslladar l’inici al carrer d’El Camí, el recorregut actual s’ha mantingut inalterat des-de 1965. Amb un traçat d’1,2 quilòmetres, l’itinerari ofereix un escenari perfecte per a la magnífica desfilada dels bàndols de la creu i de la mitja lluna.
Aquestes dades, es poden trobar a la Revista de Festes del 2021 en un article escrit per Juan Enrique Ruiz Domènech