El retorn de la creu

Els cavalls estan nerviosos. Les tropes desitgen venjança. Els cabdills cristians parlen amb l'ambaixador i el missatger, i preparen el pla: aquest portarà una nota demanant la rendició del castell i les claus de la ciutat. De no acceptar, caurà sobre ells tota la força de la Creu. La terra dels seus pares, dels seus avis, no pot ser rendida fàcilment. Els xixonencs volen el que és seu, i no tenen por ni als moros ni a la mort.

El sentinella trencà la nota. El missatger, prest, cavalcà per informar als seus superiors. L'ambaixador arriba, i s'emprenya: el rep el mateix sentinella. Un deshonor per als derrotats, i un signe de supremacia àrab. L'ambient està calent: els moros volen Espanya sencera, però primer hauran de guanyar-la. Podrien avisar al rei, però no ho fan: els xixonencs són prou valerosos i aguerrits com per defensar la seua ciutat, tot i que si la rendeixen els deixaran anar. L'honor dels cavallers. Els moros resistirien fins la mort. Els cristians estaven determinats a romandre a la seua terra, vius o morts. Així fou: després d'un intercanvi de provocacions, la guerra esclatà.

Tres marrocs, onze vermells amb el canó, tres grocs, nou kaimans i cinc verds, amb el seu capità, tractaren de defensar la vila que acabaven de prendre. Els atacants, especialment els dotze pirates, encapçalats per la seua banderera, recavaren els millors tiradors de la zona que volien ajudar amb la reconquesta del castell: cinc cavllers, quatre canyetos i dos contrabandistes. Les tropes àrabs ja hi eren prou escasses i estaven debilitades, després de la batalla del dia anterior, però resistiren durament: la banderera cristiana es llançà a l'atac contra el capità moro, al seu punt de mira. La seua guàrdia persona, cinc moros verds, ràpidament el protegiren. El canó, de fons, refrenava l'ànsia de sang dels cristians, però els musulmans cedien poc a poc terreny. Els Kaimans, amb begudes i música tractaven d'animar les tropes, o d'oblidar el que podia ser una contundent derrota. Uns intentaven motivar els tiradors amb trompetes. Altres, directament, ni s'assabentaren de que allò era una guerra brutal i cruenta que decidiria el futur del poble del torró. Finalment, al castell, acorralats, estaven perduts: allà, blanc fàcil i asediable. La quatribarrada ondejava de nou a la torre grossa. Les claus de la ciutat eren de nou cristianes: els xixonencs, de nou, eren a Xixona.

Els nou capitans

Xixona ja té els capitans i els banderers per a les Festes de 2012. Després de tomar el castell, baixaren, desfilant per La Plaça, alguns seguint les seues pròpies tradicions i altres, simplement, desitjant que mai acabara la Festa. Uns se'n van, però altres arriben.

Els Moros Verds elegiren com a capitana a Cintia De la Calle i com a banderera a la seua mare, Mari Carmen Martínez.

Els Marrocs seràn dirigits l'any que ve per un grup d'amigues, una esquadra composada per Fernanda, Elena, Mari Paz, Lorena, Roser, Cristina i María, entre altres.

Els Moros Vermells tindran més que capità i banderer: Ismael Miralles, pare i fill, banderer i capità, respectivament. Els Berlubia guiaran els Vermells a la victòria.

Els Moros Grocs, com el seu lema indica, són "pocs i bons". Així, no tenen ni capità ni banderer, i el càrrec l'ostenta tota la filà. Festa, però, no els falta: baixaren, com és costum, al ritme de "Don Serafín", el seu himne, avançant, retrocedint i cantant.

Els Kaimans aplenaren d'emoció la porta de l'ajuntament. Dos dels festers més reconeguts de la filà, Toni Morant i Octavio Sempere seran capità i banderer. "Germà! Germà!", cridava Toni a Octavio, mentre l'abraçava. Les seues dones també s'uniren a l'emotiu acte. L'estima dels seus familiars i de la resta dels Kaimans quedà patent entre llàgrimes i somriures. Seran, doncs, capitans de bàndol.

Pel bàndol cristià, els Pirates seran governats per Carmen Miralles, capitana, i el seu home, José Luis Arques, banderer. Baixaren acompanyats per les seues filles.

Els Llauradors tornen amb força de joventut: l'esquadra Uva Dulce, formada per jovens menors d'edat, serà l'encarregada de representar els xixonencs de la terra.

Els Contrabandistes, degut a que són pocs membres, elegiren ser representats com a conjunt, sense designr cap capità ni banderer.

La Canyeta, una altra filà de tradicions: com no són capitania de bàndol, no designen ni capità ni banderer. Això sí: ningú els lleva la festa que armen baixant, mentre sona "El bon tabaquet".

Els Cavallers del Cid, capitans cristians de 2012, també tindran com a màxima representació a dos veterans: Lucas Alcaraz, capità, i Jonathan Gras, banderer. A la porta de l'ajuntament, entre els seus companys d'esquadra, emocionats, trobaren també els capitans de bàndol moro, amb els quals s'abraçaren.

Amb els representants designats, només quedava la processó, el moment de traure al carrer als patrons de Xixona en l'honor dels quals es celebren les Festes: Sant Bartomeu i Sant Sebastià. Amb el clamor de les campanes, els devots fidels portaren les relíquies pel Fossar i per La Plaça, per tornar-los després a l'església. Un acte que no pot faltar, però amb el qual una gran majoria de festers estan en desacord: les Festes haurien d'acabar amb la proclamació de capitans i deixar la processó per al dia següent, dimarts. Tot i això, a la espera dels canvis per part de l'Ajuntament i de la Federació, només els cal esperar i continuar la tradició.

Demà terminaran les Festes de Xixona: a les dotze del migdia es farà una missa d'acció de gràcies. A les huit de la vesprada, hi haurà dansa, i a les nou i mitja, després de sopar, un castell de focs artificials, com és costum, a l'avinguda de la Constitució, La Plaça.