- La pedrera és una factoria de jugadors que des de fa dècades alimenten el primer equip. Xiquets i xiquetes que aprenen els valors de l'esport i que se senten identificats amb una samarreta i un escut.
- Sense diners i sense ser del nord-est, el PAS està fent la temporada del segle, jugarà la Copa del Rei i quasi segur, l'any que ve tornarà a Europa per la porta gran
- L'equip té a 'Sant Guiri', a qui caldria afegir-lo a l'altar dels patrons d'Alcoi al costat de Sant Maure i Sant Jordi.
No és casualitat la temporada que està fent el Patí Alcòdiam. Darrere de la millor temporada de la seua història hi ha una faena de planificació excel.lent i la composició d'una plantilla assentada a la ciutat d'Alcoi professional i personalment. Damunt, el porter sembla d'un altre planeta. Però, on s'allotgen els secrets del PAS?
ARAMULTIMÈDIA, diari digital poc aficionat al 'forofisme', demanava en la crònica de l'Alcobendas 2-7 PAS, una oportunitat per a Guiri i Formatjé en la selecció espanyola. I és que el seu rendiment és realment espectacular. El problema pot ser que, tot i lluir la samarreta blava i grana, Alcoi està una mica al sud. Però ho continuarem intentant des d'aquesta tribuna pública.
El Patí Alcòdiam és una 'rara avis' dins de l'esport dels patins. No és un equip català (bressol de l'hoquei), ni tampoc juga en una gran ciutat o amb un mecenes capritxós d'aquest esport al més pur estil Abramovich o Al-Khelaïfi. Està en Alcoi i el president és el bo d'Andrés Hernández, que trau petroli -si cal- del Barranc del Sinc.
Sense diners i sense ser del nord-est, el PAS està fent la temporada del segle, jugarà la Copa del Rei i quasi segur, l'any que ve tornarà a Europa per la porta gran. Però, qui és el secret?
En primer lloc, la paciència i l'absència d'ànsia. És un club que té més de 50 anys i que té un objectiu clar: Jugar a l'hoquei i potenciar una pedrera en la qual es forma a persones i a esportistes. Sense més pretensions. Per això, si el Patí baixa a Primera, no passa res, no hi ha ansietat, no hi ha plors ni trencament de les vestidures,
En segon lloc, la pedrera esmentada. Una factoria de jugadors que des de fa dècades alimenten el primer equip. Xiquets i xiquetes que aprenen els valors de l'esport i que se senten identificats amb una samarreta i un escut.
En tercer lloc, s'intueix una planificació econòmica realista i sense experiments. Ja se sap què passa amb els clubs professionals dirigits per persones amb ànsia de poder. Gastar més del que s'ingressa mai és un bon negoci. Intuïm que al Patí Alcòdiam es té clar.
En quart lloc, l'equip humà i l'assentament de la plantilla en la ciutat. Bé per motius laborals (el club sempre es preocupa que els jugadors troben opcions laborals), o bé per personals (ens permetran el comentari, però hi ha una espècie de conjunció estel.lar entre alcoianes i jugadors del PAS), molts dels valents defensors de la samarreta del PAS acaben vivint a la ciutat o la comarca. Això permet consolidar una plantilla, que des de fa tres anys és excel.lent i que té un nivell prèmium. Pot ser, aquesta siga una de les raons que expliquen que Formatjé o Guiri no estiguen en el Barça o el Liceo.
La cinquena raó, (i en podríem citar moltes més), és la qualitat de la plantilla humana per suposat, però esportiva també. Diuen que a l'equip que més Marc Grau té del món (inclòs el fantàstic narrador dels partits pel Youtube) li han tret el malnom de 'Sant Guiri', i que caldria afegir-lo a l'altar dels patrons d'Alcoi al costat de Sant Maure i Sant Jordi. És un porter de classe internacional. El mateix que Formatjé, que els marca de 4 en 4. I Gonzalo, Morales, Grau Blanquer, Domínguez o Cañellas. No ens volem deixar ningú. Tot açò barrejat amb l'espenta dels que venen de la base, que són boníssims (Castañer, Seguí i CIA). Fins i tot l'entrenador, Lorenzo Pastor, és de terreny. Un mèrit total.
No podem estar més feliços i orgullosos de comptar amb un equip de la màxima categoria mundial a les nostres comarques.
No paren, sigan, sigan.
